El 27 de gener passat va fer 72 anys que es va alliberar el camp de concentració d’Auschwich. Les xarxes socials, algunes televisions i tots els diaris s’ompliren de recordatoris al respecte, de supervivents contant l’infern que passaren: iaies i avis, llavors xiquets, recordant el sofriment i la pèrdua dels seus éssers estimats. Per desgràcia, els temps que els va tocar de viure varen coincidir amb el dimoni a la terra. Passa algunes vegades en alguns indrets. Hui mateix també a Síria, per exemple. Com deia, les televisions i els diaris es poblaren d’imatges terribles en blanc i negre que et trencaven el cor i et paraven el mos a la gola. No vaig poder evitar d’evocar pel·lícules, lectures i visites a museus o espais reals d’aquesta barbàrie humana. ‘L’esperança de vida ací era de dues setmanes, a Auschwich de dues hores’, ens explicava el guia del camp de concentració de Sachsenhausen, a prop de Berlín. Sabem també que alguns passaven directament del tren, que els portava com si es tractés de bestiar, a les cambres de gas, on morien terriblement assassinats. Ho vaig recordar de seguida que em vaig adonar de la data tan assenyalada i del que això representava, mentre un calfred d’angoixa em passava per l’espinàs. Tant s’hi val el temps que passe, tant s’hi val que ho haja estudiat, llegit o vist en pel·lícules o documentals… És impactant, esborronador, brutal, terrible; no hi ha explicació per a una inhumanitat tan enorme… O sí…? La politòloga i pensadora alemanya d’origen jueu Hannah Arendt ho va deixar clar en un informe sobre el molt eficient funcionari del Reichstag Adolf Eichmann. L’informe sobre aquest monstre que acabà en llibre conté un subtítol clarificador: ‘Eichmann en Jerusalem: la banalidad del mal’. El tinent coronel de les SS, Adolf Eichmann, fou l’executor i responsable directe, principalment a Polònia, de l’anomenada ‘solució final’, la resolució completa del problema que els generaven els jueus, el pla nazi que va portar al genocidi i quasi a l’extermini d’eixe poble. Però ho va fer, segons la teoria molt simplificada d’Arendt, com qui diu ‘sense donar-li importància’, seguint les ordres sense valorar-les, sense cap remordiment. Això sí, amb molta cura i molt diligentment; tant s’hi val que foren éssers humans. Fou molt eficient: la ‘solució final’ eliminà 2/3 dels jueus que vivien a Europa, més de sis milions de persones des de l’any 1942. Aquesta barbàrie començà a Auschwitz, que ja era un camp de concentració de treball terrible i passà a ser el lloc d’execució sistemàtica per antonomàsia.

Adreça desconeguda’, de l’escriptora nord-americana Katherine Kressmann Taylor, fou escrit el 1938, uns anys abans del començament de l’aniquilació del poble jueu per part dels nazis, i és ja una mena de proemi terrible de què havia de vindre. Aquesta petita obra literària que hui us presente pretén ser una mena de record i homenatge a la memòria de totes les víctimes. La veritat és que hi ha llibres, pel·lícules, o documents molt més potents per a tal efecte, així com per a ser conscients de què representà el nazisme i les seues específiques conseqüències que tingué per a la Humanitat. Sols esmentar Primo Levi i la seua duríssima ‘Trilogia d’Auswich’, el ‘Diari d’Ana Frank’, ‘L’home en busca de sentit’ de Viktor Frankl, ‘K. L. Reich’ de Joaquim Amat Piniella (recomanat pel company Emili Juan de l’Olleria), o bé ‘El pianista del gueto de Varsovia’, les memòries de Wladyslaw Szpilman que Polanski va adaptar al cinema, ja seria més que suficient. Tot i això, hi pot haver exemples encara més mediàtics i coneguts com Holocausto, la sèrie televisiva de 1978 -amb una, aleshores quasi desconeguda, però ja excel·lent Meryl Streep- que als meus curts 13 anys em va impactar; o altres films de gran èxit com la ‘La llista de Schindler’, ‘La vida és bella’, etcètera. Com dic, amb aquestes poderoses, contundents i terribles obres, segurament es farem una idea manifestament brutal i, sens dubte, molt més clara com a sincer homenatge. Però hui he volgut recomanar una obra que tracta eixe tema d’una manera certament diferent, igual de dura i terrible (d’això no hi ha escapatòria, no deixa de banda la barbàrie), però que conté una llum d’esperança a dintre. En aquest llibre l’elegància, la intel·ligència i la subtilesa predominen per sobre de l’horror i la barbàrie, i la fi de la història, si no és feliç, deixa si més no una empremta positiva en l’ànim i un bon regust lector. Les paraules eb aquest llibre són les que més força tenen, adquireixen un protagonisme principal, quasi físic, per damunt dels fets, i no només com a transmissores i preservadores de la memòria, sinó com a veritables ‘armes carregades de futur’ que diria el poeta. En aquest cas, el futur és imminent i les paraules fan sagnar el dolent, oferint-nos als lectors una mena de justícia divina certament gratificant.

Estic convençut, però no m’agradaria que això quedara com a màxima, que a la lectura s’arriba des del plaer. Si més no, aquest ajuda a la creació de l’hàbit. Amb la ficció hom fuig d’una realitat no sempre desitjada per endinsar-se en indrets més agradables o, senzillament, diferents de la tediosa quotidianitat. Paradoxalment, aquesta petita joia literària és dura, cruda, terrible; però, finalment, molt satisfactòria, molt agradable i plaent, basada en fets que desitges amb totes les forces que siguen reals, almenys a l’acabament. Resulta una venjança que, malgrat servir-se freda i no calmar el dolor, com tota venjança, sí que escalfa l’ànim. És considerada un clàssic. Si no l’heu llegida, no tardeu massa; paga la pena i no us costarà gens.

‘Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics. En una visita que van fer a Califòrnia, van trobar-se un antic amic seu pel carrer, un antic amic íntim que era jueu. No hi van voler parlar.’ Kressmann Taylor.

Fitxa tècnica:

  • 80 pàgines
    14,0 x 21,3 cm
    RÚSTICA
  • Preu: 12 €
  • Referència: OMAC167
  • ISBN: 9788482649580
  • Segell editorial / Col·lecció
    LA MAGRANA
    LES ALES ESTESES
  • Data de publicació : 03/02/2011

 

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]