Breu història de la lectura

  • «Fa l’efecte que, com en una mena de representació d’una litúrgia postissa no lligen ni aquells que recomanen de fer-ho. Com a molt, el personal compra algun llibrot per a passar la canícula estival i poca cosa més.»

Pere Brincs
05.08.2017 - 22:05
VilaWeb

Les lletres no varen ser inventades per a llegir novel·les, ni articles d’opinió ni poesia. Malgrat que ens dolga a alguns, l’escriptura fou creada amb una comesa molt més prosaica com era dur els comptes dels poderosos. Es començà, innocentment, dibuixant alguns signes en una taula d’argila per enregistrar els beneficis de la collita o els caps de ramat. L’amo, que era còmodament analfabet, disposava d’escribes per a fer els registres mentre ell podia dedicar-se a mirar l’horitzó per si de cas també es podia conquerir.

Seria molt més tard quan la cosa es complicaria cap a àmbits més literaris. Per això van haver de passar alguns anys perquè el nostre vivaç cervell de primat s’instruïra en aquest art de desxifrar signes. I hagué de passar encara molt més temps perquè d’aquesta intricada activitat d’interpretar traços i gargots se’n pogués treure un plaer intel·lectual.

Possiblement, per al plebeu que sempre va enyorar les possessions del senyor, el fet que les lletres estigueren a l’abast de tothom estampades sobre paper ordinari degué ser tota una conquesta. En aquest enamorament per les lletres també influí que l’humà, quan presenta les necessitats cobertes, tendeix al desfici i, potser, trobara en el xifrat i desxifrat de missatges escrits un nou passatemps. Per això, d’un temps ençà les persones hem anat vivint unes coses i, en el millor dels casos, apuntant-ne unes de distintes, moment en què es diu nasqué la Literatura. Aleshores, va ser quan la idea de saber llegir es percebia, en part, equiparable a l’autoritat de qualsevol senyor.

Ara, tothom es queixa perquè hi ha una percepció general de rebuig a la lectura. Els més exasperats arriben a afirmar que llegir és la qualitat que distingeix els humans de les bèsties. Jo no n’estic tan segur. Per tal de pal·liar la terrible decadència de la cultura literària és el moment en què més llibres s’editen. En aquesta cursa contra la creixent ignorància primigènia i salvatge, es fa llegir els infants cada volta més aviat, emprant metodologies ara extravagants, ara minimalistes. Però el resultat continua sent, per als reticents analistes, decebedor. Sembla que, avui, gairebé ningú llig de forma habitual més enllà de les pantalles electròniques. Fa l’efecte que, com en una mena de representació d’una litúrgia postissa no lligen ni aquells que recomanen de fer-ho. Com a molt, el personal compra algun llibrot per a passar la canícula estival i poca cosa més. La lectura no arriba a integrar-se en la vida quotidiana ni embotint-la en llibres electrònics que alliberen els braços del pes del paper escrit. És l’època de la comoditat illetrada, possiblement una reminiscència d’aquella que envejàvem al poderós.

A hores d’ara, com en l’Edat Mitjana, queda molt poc perquè el llibre siga només un objecte. El paper, definitivament, ha deixat de ser un entreteniment si no és per a enrotllar alguna cosa que puga fumar-se. Els humans tendim a dipositar la nostra curiositat sobre una infinitat de pantalles que rescaten els nostres instints més silvestres: la immediatesa, el moviment, els colors i, no cal dir-ho, l’instint de manada, encara que siga cibernètica. Tot un seguit de sensacions que ens emborratxen de dopamina. El cervell se’ns queda literalment embovat; perquè cent mil anys és poc temps per haver de renunciar totalment a baixar de l’arbre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any