Companys de llit

Si hi ha algú que puga pensar que açò és un escrit eròtico-festiu els recomane que no perda el temps. S’acosta el congrés local del Bloc a Ontinyent i ja dic que qualsevol persona que en resulte triada dind’un procés democràtic, en el meu partit, serà el representant de totes i tots els militants que hi participen des del mateix moment en el qual siga proclamat.

Les raons que m’han portat a militar al Bloc? Bàsicament perquè es tracta d’un partit fortament mobilitzat i ideologitzat, ja que no crec en dreceres de populisme per a millorar els resultats electorals a curt termini.

Després de molts anys de dol entre nosaltres, tenim gent que pensa que simplement edulcorant el nostre llenguatge, llimant-ne les arestes i buidant de contingut la nostra proposta és possible d’aconseguir més suport de la societat. I no podem dirigir-nos a la societat amagant, utilitzant termes com ‘casta’ que no signifiquen res: sense convèncer la gent no existeix acció política útil possible.

Tampoc no podem fer aquesta anàlisi de portes endins i dirigir-nos a la societat com avergonyint-nos de què som i serem. Menys encara podem convertir-nos en una espècie de despotisme il·lustrat en el qual es justifica parlar als ciutadans en ‘termes que ells entenguen’ com si fórem una espècie d’elit intel·lectual. Estic a favor de la unitat, de Compromís, com no pot ser d’altra manera. Però estic en contra de processos de convergència en els quals el Bloc queda desdibuixat en un magma indefinit ideològicament i poc clar en les idees.

Si un partit renuncia a presentar-se a les eleccions i a elaborar el seu propi programa, quina és la seua utilitat? Per això, crec fermament que el Bloc ha de plantejar coalicions electorals només amb formacions polítiques inequívocament d’esquerra. Una vegada celebrades les eleccions, ha de plantejar les aliances sobre la base de programa i accions concretes, però a les eleccions hem de presentar-nos amb la nostra marca i el nostre missatge clar i sense maquillatge. Som el que som i hem d’estar-ne orgullosos.

No podem unir-nos a moviments sense ideologia, que es basen a resoldre cadascú el seu problema. La intersecció d’aqueix programa de mínims tan repetit és simplement el conjunt buit. També és fonamental que gestionem la nostra pròpia agenda. No podem deixar-nos arrossegar pels mitjans de comunicació, les seues modes i els seus ‘líders d’opinió’. Hem de tenir molt clar que aquests mitjans de comunicació tenen els seus propis interessos i serveixen a les empreses i organitzacions que els posseeixen i financen.

Respecte a l’organització, hem de treballar pel lideratge compartit. Resulta curiós que com més es ven la idea d’horitzontalitat més s’està tendint a l’hiperlideratge de figures mediàtiques Ó i À. El Bloc ha de ser sempre una organització plural en la qual s’escolten totes les veus. Per a açò, a més, és molt necessari de reforçar la presència del Bloc a tots els nivells. Un Bloc fort  farà un Compromís fort i també un govern fort.