25.11.2015 - 10:08
|
Actualització: 25.11.2015 - 11:08
Revista El Llombo. Núm. 88. Hivern 2015
Lisardo Miquel Maylin va ser un metge ontinyentí inquiet. Tant, que a les acaballes del segle XIX va comprar dos fanecades de terra al barranc de Morera i allí va construir el primer balneari que va hi haver al poble, els Banyets de Don Lisard. Amb anterioritat, havia comprat uns terrenys pròxims i havia aconseguit que l’Estat li cedira l’explotació de la mina de ferro La Concepción, ubicada també al mateix barranc. Miquel hi va construir una residència que va gaudir de l’afluència de clients fins que es va posar en marxa el balneari de la Salut, i una riuada en novembre de l’any 1922 –un mes abans de la tragèdia del tren– destrossa el balneari. Això fa que Miquel desistisca de posar-lo novament en peu i que s’abandone el lloc. Des d’aleshores està en ruïnes.
La propietat va passar a un fill de Lisardo, Jaime Miquel, qui seria batle d’Ontinyent entre 1948 i 1957. De Jaime va passar als tres fills que va tindre: Jaime, Jorge Juan i José Antonio.
El dimarts 24 de març de 2015, a l’Associació de Veïns el Llombo rebem una trucada de telèfon. És Jorge Juan Miquel Calatayud, amb qui mantenim una relació cordial des de l’edició i presentació del llibre Perfiles que va escriure son pare Jaime Miquel Lluch. Vol saber en quin estat es troben els banyets a fi de comprar als germans la propietat. Com que no hi ha res millor que les imatges, li diem que anirem i farem fotografies i que li les enviarem. Dit i fet. El dijous 26 de març visitem els banys i eixa mateix nit li remetem les fotografies amb un comentari. Entre altres coses li diem que fa falta un Indiana Jones per accedir al punt.
A l’endemà, 27 de març, Jorge Juan torna a contactar amb el Llombo. Vist que l’Associació de Veïns el Llombo ha rescatat –diu– son pare de l’infern que és l’anonimat, els germans s’ho han pensat millor i volen fer una donació a l’entitat: els Banyets de Don Lisard. La junta directiva de l’associació es reuneix d’urgència per abordar el tema i resol transmetre la gratitud als germans Miquel Calatayud per la deferència que han tingut amb nosaltres, però que no podem acceptar la donació, però que, no obstant, estem disposats a fer d’intermediaris amb l’Ajuntament d’Ontinyent per si volen donar-ho al municipi. L’assumpte corre pressa perquè el germà major, Jaime, qui va ser investigador de la NASA, es troba molt malalt, i la intenció és de donar-ho estant en vida tots tres propietaris perquè després ja no seria igual.
En tindre la conformitat dels propietaris, contactem amb el batle Jorge Rodríguez i li exposem el tema. Ell diu que en principi li pareix una bona idea però que ha de sol·licitar els preceptius informes tècnics. Rodríguez ens demana almenys 24 hores per esbrinar si a l’Ajuntament li interessa. Passat el dia, puntual, ens diu que sí que interessa al poble els Banyets de Don Lisard. Ho comuniquem de seguida als propietaris, qui es comprometen a redactar l’escrit de donació el més aviat possible.
L’esborrany de l’escrit reflecteix que els germans Miquel Calatayud donen al poble d’Ontinyent els Banyets de Don Lisard sense cap contraprestació a canvi. No demanen res. Li ho fem saber al batle, a qui li sembla magnífic.
Uns dies després, i com que és norma al Llombo que tot és públic mentre no se’ns demane confidencialitat, rebem la visita d’Enric Abad, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Ontinyent. Ens pregunta i el posem en antecedents i tot el que hi ha. Ens posa bastants problemes. Nosaltres li diem que, en eixe aspecte, no és assumpte nostre.
Arribem al mes de maig. El dia 7 rebem un e-mail de Jorge Juan Miquel que ens deixa glaçats. Diu Jorge Juan que li ha cridat Enric Abad, funcionari de l’Ajuntament d’Ontinyent, i que ha de fer un informe per tractar el tema reglamentàriament i que li preocupa l’accés entre altres inconvenients. Glaçats perquè el Llombo va sempre amb la cara per davant i pensem que el més lògic era dir-nos que havia de parlar o que havia parlat amb el propietari.
Quatre dies abans de les eleccions, el dimecres 20 de maig de 2015, mor Jaime Miquel Calatayud. Passades les eleccions, el dia 26, pel migdia, via facebook li diem al batle que volem parlar amb ell una uns deu minuts per contar-li què ha passat. Eixa mateixa vesprada ens contesta amb un ‘perfecte, demà xarrem’. A hores d’ara, encara no s’ha produït la conversa.
Per la seua banda, Agustí Ribera, arqueòleg municipal, a qui li havien demanat un informe tècnic, el fa i el remet a la batlia. És un informe molt complet de 19 pàgines, en el qual aborda la ubicació, antecedents històrics, els espais edificats, elements etnològics catalogats, la problemàtica dels accessos, tot amb una gran quantitat de material fotogràfic. En una possible actuació de mínims assenyala que ‘amb el temps es podria dur endavant un programa per posar en valor el paratge dels Banyets de Don Lisard. Algunes de les actuacions necessàries serien:
—Adequació del senderol des del PR -V 306, pel marge dels bancals.
—Adequació del caminet d’accés en ziga-zaga existent, des de la vora superior del barranc, al llevant, fins al mateix paratge.
—Neteja general de vegetació invasiva.
—Projecte de desenrunament i adequació general, llevar perills, etc.
—Projecte de consolidació dels elements més significatius o almenys en les parts de més interès com ara: metres finals de la sèquia en alcavor, basseta i cup, sala de moles i cacau, pica holandesa, interior dels banys, coves, quadres, etc.
—Projecte de senyalística, per a instal·lació d’uns quants plafons explicatius dels diferents elements etnològics i la seua història, del valor del medi natural de l’entorn, etc’.
Respecte a l’accés, s’assenyala que ‘En qualsevol cas, creiem que en les actuals circumstàncies no caldria potenciar l’accés motoritzat, i sobraria, per als usos proposats del paratge, amb un senderol de vianants que enllaçara el sender PR -V 306 amb els Banys, pel marge dels bancals, entre aquests i el barranc. Sí que caldria, potser, conveniar un ús puntual de l’accés de vehicles, existent, però privatitzat, per a simple manteniment’.
A manera de conclusió, l’informe tècnic diu: ‘Obtindre la propietat municipal, per tant, seria de gran d’interés, com a factor principal o base de futur per, en la mesura de les possibilitats, convertir aquell paratge en un lloc d’esplai i de cultura de la població, amb inversions econòmiques relativament reduïdes’.
Documents:
Escriptura de redempció de cens
Escriptura de concessió de la mina de ferro
Plànol de demarcació de la mina de ferro
