‘Dia de caça’, de Gerard Guix

Per als qui treballem rodejats de llibres, moltes vegades les lectures sorgeixen d’imprevist. Sense buscar-ho. Estava fullejant el diari, passant pàgines i llegint els titulars sense cap sentit, quan llig la notícia que han iniciat una associació de senderistes contra els caçadors, els seus drets i si és un esport o no. En eixe moment entra en usuari a la biblioteca a tornar-me un llibre (una novel·la) que havia acabat de llegir. Es titula ‘Dia de caça’ de Gerard Guix, publicat en l’editorial Columna. És un autor i director teatral, el qual s’endinsa en una novel·la policíaca, on els protagonistes, i nosaltres els lectors, ens centrem a descobrir si el que en principi sembla un desafortunat accident pot ocultar un crim a sang freda. És a dir, premeditat. Però conforme avancem en la lectura, les trames personals dels protagonistes cobren més interés. En un intent per descobrir la veritat, s’obrirà la caixa de Pandora i sorgiran alguns secrets que no ens ajuden, ni al lector ni als protagonistes, a avançar en la investigació de l’assassinat. Tot el contrari, compliquen més la situació.

Sembla un thriller ambientat en un poble qualsevol d’una vall idíl·lica, però amb el pas de la lectura es converteix en un profund retrat sobre la complexitat de les relacions humanes, de la corrupció, de l’ambició, de les frustracions.

Com diuen els protagonistes i passa en els pobles (crec que la frase no és urbanita) ’no sé què és més fàcil, si escampar un remor o provocar un incendi forestal…’

12+1 (13 que no som supersticiosos) a la biblioteca d’Albaida vos ho confirmen, és a dir, són els lectors que, amb el boca orella, han agafat el llibre per confortar-se en la seua lectura i recomanar-lo a altres persones.

Vos situe: temporada de cacera, la veda està oberta i uns porcs senglars no paren de fer maldats. Quatre amics surten una matinada i una bala mata un jove amb discapacitat mental. Pacten un vot de silenci que amb el pas dels dies converteix la tranquil·litat en una tempesta. Es descontrola i provoca que la poma podrida podrisca la resta de pomes de la cistella. Eixa tempesta de sentiments precipita que sorgisca tota la merda humana i que la frase ‘perdonem però no oblidem’ porte a venjança i destrucció. En totes les baralles tenim guanyadors i perdedors, però el problema és qui és qui.

Per a saber-ho, vingueu i agafeu el llibre: un pam de paper amb tapa dura i les 224 pàgines. I després de la vostra lectura el recomaneu!

Us hi animeu?