Dilluns s’obri la fossa 114 de Paterna on s’espera trobar les restes de vuit valldalbaidins

  • Hi van morir afusellats pel franquisme entre el 9 de maig i el 14 de juny de 1940

VilaWeb
Fotografia: arxiu de la Diputació de València
Redacció / EP
10.05.2021 - 17:09
Actualització: 10.05.2021 - 19:09

La fossa 114 del cementiri de Paterna, coneguda com a ‘fossa de la cultura’, s’obrirà aquest dilluns i així començarà el procés per a recuperar els cossos dels represaliats pel franquisme i enterrats en aquest espai, entre els quals hi ha periodistes, representants d’entitats, alcaldes, regidors i gent vinculada al món de la justícia.

En aquesta fossa, segons les investigacions, es podrien trobar els cossos de set valldalbaidins afusellats entre el 9 de maig i el 14 de juny de 1940. Són:

·Rafael Belda Barberá, de 33 anys, fuster d’Ontinyent, assassinat el 9 de maig de 1940.
·Rafael Olcina Donat, de 38 anys, xofer d’Ontinyent, assassinat el 9 de maig de 1940.
·Vicente Sanchis Llin, de 39 anys, picapedrer d’Ontinyent, assassinat el 9 de maig de 1940.
·Luís Torrent Sanz, de 33 anys, escorxador d’Ontinyent, assassinat el 9 de maig de 1940.
·Vicente Tortosa Ferrero, de 29 anys, ebenista d’Ontinyent, assassinat el 9 de maig de 1940.
·José Mompó Gomar, de 49 anys, llaurador de la Pobla del Duc, assassinat el 25 de maig de 1940.
·José Morales Tolsa, de 40 anys, llaurador d’Ontinyent, assassinat el 14 de juny de 1940.

També hi va morir afusellat aquell 14 de juny Alfredo Gomis Vidal, tallista d’Ontinyent de 34 anys, però el seu cos es va poder retirar i descansa en un nínxol del cementeri de Paterna.

L’obertura ha estat impulsada per l’Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 114 de Paterna, els representants de la qual acudiran a l’acte, que té el suport de la Diputació de València, institució que coordina i sufraga les actuacions per a recuperar restes de represaliats del franquisme a través de la delegació de Memòria Històrica, dirigida per Ramiro Rivera.

El president del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, ha ressaltat el nombre de cossos dipositats en aquesta fossa, la “més nombrosa” en nombre de cadàvers, amb “un total de 197 persones” procedents de 66 pobles.

Aquest espai va rebre el nom de ‘fossa de la cultura’ per la professió de molts dels soterrats, relacionada amb aquest àmbit, o per la d’altres que van ser afusellats al costat de gent enterrada en la fossa 114, però que van rebre sepultura en nínxols del cementiri de Paterna perquè les famílies van poder retirar els cossos després de ser ajusticiats, com és el cas de l’ontinyentí Alfredo Gomis.

Entre més, hi ha els cadàvers de l’editor de ‘La Traca’, Vicent Miquel Carceller, del magistrat de l’Audiència Provincial de València Luis Cisneros, el secretari de l’Ateneu Mercantil de València, Isidro Escandell, militant socialista i també vice-president de la Diputació de València i diputat socialista, o el dibuixant de ‘La Traca’ Carlos Gómez Carrera, a més de mestres i batles de localitats com Foios o Godella.

Alonso considera que el 28 de juny d’aquell any, amb 31 afusellaments, “algú va voler donar un escarment” a representants de “la cultura i la política” valenciana per mostrar idees contràries al franquisme, i destaca que poc abans van ser enterrats en el mateix emplaçament més represaliats, per a “celebrar que els nazis havien pres París” –el 14 de juny de 1940–.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any