Dimecres, 27 de maig de 2020

Aquesta és la dura imatge de la realitat, un vagó de rodalia de Renfe buit en el trajecte de València a Xàtiva. Amb milers de funcionaris teletreballant, estudiants teleestudiant, els bars a mitja vela, les tendes tancades i tantes coses que no funcionen a la ciutat, el tren va buit amunt i avall.

Algú ens haurà d’explicar per què encara els hospitals, centres d’especialitats i centres de salut estan desescalant amb tanta paciència. Sembla que ara les consultes van reprenent l’activitat, amb molta lentitud. Què ha passat amb els malalts que no eren de Covid-19 durant tot aquest temps? Llevat de les coses urgents a més no poder, s’ha generat un retard que serà immens. El món només ha girat al voltant del coronavirus, ni una mamografia s’ha fet tots aquests dies, cosa que no té massa sentit.

I ara tornarà a ser el personal sanitari el que haurà d’afrontar l’arribada de moltíssima gent amb altres patologies. I veurem si algú recorda els aplaudiments en els balcons i els milers d’hores de treball continuat que ells i elles han fet, moltes vegades sense poder quasi ni descansar. Us recomane un article que hui publica la BBC sobre els sanitaris italians i com estan enfrontant la fase 2 del desconfinament allà, a la zona més dura de la pandèmia. N’hi ha que encara mantenen quarantenes amb les seues famílies per a evitar possibles contagis, sense deixar de treballar.

El comiat de López de los Cobos ha portat prou de maldecaps aquests dies als mitjans i als partits de l’àmbit de la dreta. L’home ja va demostrar ser un fenomen en el judici que l’estat va muntar amb motiu del  ‘no’ referèndum català. Les seues intervencions ens van fer veure de quina pasta estava feta aquesta persona, en qui tants ministres havien confiat. Però sembla que fins a l’arribada del Ministre Marlaska no s’ho havien acabat de creure. Diversos mitjans han publicat hui notícies que deixen en evidència a la benemèrita i la seua intenció d’inculpar al govern per la manifestació del 8-M, i també com la jutgessa instrueix la causa oblidant les limitacions de l’estat d’alarma per a actuar contra el govern de l’estat. Ja fa setmanes que des d’ací us dic que la justícia espanyola ha perdut el trellat.

Em reserve per a demà l’anàlisi de la jornada de hui al parlament espanyol, el debat de la república bananera amb un nivell intel·lectual que per moments ha ratllat el més ranci i absolut dels absurds. El que més em dol és que damunt cobren tants els que van com els que es queden a casa. Cada dia enyore més la Freedonia dels germans Marx (almenys sabien que ells anaven de broma) de la pel·lícula Sopa d’ànec.