El Consell prepara una llei que reconeix el dret d’identificar víctimes de la guerra i del franquisme

  • L'avantprojecte preveu crear un cens de víctimes i la retirada de símbols i honors franquistes en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la norma

VilaWeb
Redacció
09.11.2016 - 16:44
Actualització: 09.11.2016 - 17:44

Redacció/ACN La Generalitat ha presentat aquest dimecres l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, que es preveu que entrarà en vigor a mitjans del 2017. L’avantprojecte s’assenta en els principis del dret a la veritat, dret a la justícia i dret a la memòria i estableix la creació d’un Cens de Víctimes del País Valencià. Entre altres qüestions, implica l’obligació de les institucions públiques d’investigar per a promoure l’esclariment de les violacions de drets humans, identificant les víctimes i els desapareguts durant la guerra de 1936-1939 i el franquisme. En aquest sentit estableix que la Generalitat realitzarà actuacions de recuperació i identificació de les restes de les víctimes desaparegudes i n’autoritzarà la localització, exhumació i identificació, d’acord amb els protocols. Segons que ha exposat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, es calcula que al País Valencià hi ha unes 300 fosses comunes amb víctimes sense identificar.

Tot i que ja fa 40 anys de la mort del dictador, en les seues declaracions als mitjans, Bravo ha indicat que aquesta llei ‘vol integrar tothom i no és una llei revengista’. La consellera ha precisat que preveu una sèrie de mesures de reconeixement i suport a les víctimes impulsant les eines per exercir la tutela judicial efectiva. Així mateix ha recordat que des de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Històrica del 2007, altres territoris com Catalunya, Navarra, País Basc o les Illes Balears s’han dotat de normes en aquesta línia. Al respecte, ha assenyalat que el País Valencià tenia ‘una assignatura pendent’ per posar en marxa mesures que l’ONU reclama per a l’Estat espanyol en relació amb les víctimes i els desapareguts de la guerra i el franquisme.

Durant l’acte de presentació, el president de la Generalitat Ximo Puig també ha incidit en el fet que no és una llei ‘revengista’ i ha assenyalat que ‘no es tracta d’esmenar la història ni de remarcar que han arribat al poder els que varen perdre la guerra fa 80 anys’. Puig ha indicat que ‘la reparació és l’element clau, per justícia, per responsabilitat i el dany patit per víctimes de períodes no democràtics’ i ha afegit que el sentit de la llei és la de ‘recuperar la memòria democràtica i la seva preservació com una manifestació de cultura democràtica’.

Retirada de símbols i honors franquistes en el termini d’un any

Així mateix, l’avantprojecte de llei reconeix el dret a la reparació i el reconeixement de les víctimes, establint la prohibició i la retirada dels símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica, i els actes públics, en menyscabament de la dignitat de les víctimes o dels seus familiars, o en homenatge del franquisme o dels seus responsables.

En aquest sentit, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor haurà de procedir-se a la retirada o eliminació dels elements franquistes i la revisió i invalidació de totes les distincions, nomenaments, títols honorífics i la resta de formes d’exaltació de persones vinculades a la defensa del règim franquista. La norma preveu sancions en cas d’incompliment per part de les administracions.

Institut de la Memòria Democràtica

Amb la Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència es crearà un Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, organisme autònom de la Generalitat, encarregat de realitzar les tasques d’estudi, investigació i impuls de les mesures establertes a la llei. En ell s’hi integra el Consell Valencià de la Memòria Democràtica, com a òrgan col·legiat consultiu i de participació del moviment memorialista valencià.

També preveu la constitució d’una Comissió tècnica que duga a terme una investigació sobre la desaparició dels fons documentals públics al País Valencià i encomana al Consell que impulse mesures per a la restitució del patrimoni documental confiscat.

A més, s’insta la Generalitat a col·laborar amb altres administracions i organismes per a abordar la problemàtica de la desaparició forçada de xiquets durant la dictadura franquista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any