Aurelio Martí publica ‘Internacionalisme o nacionalisme? Socialisme i nació als territoris de llengua catalana (1931-1936)’

La prestigiosa Editorial Afers té entre les novetats publicades el nou llibre del doctor en Història Contemporània per la Universitat de València Martí Bataller (Llutxent, 1983) Internacionalisme o nacionalisme? Socialisme i nació als territoris de llengua catalana (1931-1936).

L’obra aprofita treballs seus anteriors en què ha estudiat la relació entre el PSOE i la identitat i discursos sobre la nació espanyola durant la II República espanyola —particularment el llibre España Socialista. El discurso nacional del PSOE durante la II República. El nou volum constitueix una mena de complement i ampliació, escrit des d’una perspectiva que es vol apartada de qualsevol essencialisme identitari.

Tal com el propi autor ha explicat a VilaWeb Ontinyent, l’obra tracta, d’una banda, de situar la concepció nacional dominant en les files del socialisme espanyol en el context dels socialismes europeus del període d’entreguerres —amb atenció especial al cas francès, reconegut mirall en què es volia veure el PSOE. D’una altra banda, estudia la idea d’Espanya assumida com a pròpia per part del gros del socialisme espanyol. Finalment, s’analitza en detall el nivell de concordança i/o dissonància que els socialistes valencians, catalans i balears mostraren respecte dels seus companys de partit. En aquesta comparació, a més, es tracta de posar la mirada als àmbits locals, en la mesura en què ho possibilita la documentació consultada.

D’aquesta manera, al llibre apareixen els debats sobre el model d’estat de l’Espanya republicana, però es va més enllà per a observar el discurs socialista sobre el passat, la importància de la llengua i altres elements com la relació del socialisme amb les tradicions culturals i festives particulars. A les pàgines del llibre apareixen les opinions i comportaments socialistes respecte de les Germanies, les festes de Moros i Cristians, les Falles, l’11 de Setembre català o la Festa de l’Estendard de Palma, entre més. Així, en paraules d’Aurelio Martí, ‘es tracta de completar una visió que puga atendre al fenomen nacional com a constructe polític i cultural’.