18.05.2020 - 18:35
Ara fa seixanta anys d’aquell dijous 19 de maig de 1960, quan al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, va tindre lloc una protesta dels sectors catalanistes cristians contra el règim franquista.
El maig de 1960, Franco i el seu règim van dur a terme l’anomenada Operació Catalunya, amb l’objectiu d’intentar guanyar-se els catalans rentant la cara més fosca del franquisme, tan anticatalanista. El règim franquista volia fer visible un pretès canvi o modernització i per això fins i tot Franco va presidir l’acte central de l’Any Maragall. Amb aquest motiu, les autoritats de Barcelona, en l’escaiença del centenari del naixement del poeta Joan Maragall, van programar un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana de la ciutat comtal, al qual havien d’assistir els quatre ministres que acompanyaven Franco en el seu viatge a Barcelona.
Per a denunciar la dictadura franquista, davant aquest intent d’emblanquir el règim, Jordi Pujol va redactar un text clandestí titulat ‘Us presentem el general Franco‘, on el jove nacionalista mostrava la crueltat del dictador.
Per ordre del governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, es va suprimir del programa del concert El cant de la senyera, himne de l’Orfeó Català, amb lletra de Joan Maragall. Per això els jóvens de l’Acadèmia de Llengua Catalana, emparats per les Congregacions Marianes i el grup Cristians Catalans (encapçalats per Jordi Pujol) es van organitzar a mostrar, en el concert del Palau, el rebuig a la dictadura franquista que intentava netejar la seua imatge de repressió contra les llibertats i la llengua catalana. La consigna de boicot al règim es va anar estenent entre els sectors catalanistes els dies abans del concert, amb l’objectiu de desafiar el Règim i cantar “El cant de la senyera” en aquell concert. 
El 19 de maig de 1960, el galliner del Palau de la Música s’omplí de gent decidida a cantar El cant de la senyera, amb policies de paisà de la temible Brigada Político Social, distribuïts estratègicament per a intentar anul·lar la protesta. Es van repartir entre els assistents al concert fullets que havien ciclostilat els organitzadors de la protesta. I va ser Josep Espar qui començà a cantar la lletra de l’himne de l’Orfeó Català: ‘Per damunt dels nostres cants, aixequem una senyera que ens farà triomfants’, mentre altres persones s’ajuntaven a aquest cant. També es van llançar des del galliner del Palau uns fulls amb la lletra d’El cant de la senyera. Immediatament vingueren les detencions dels qui repartien la lletra del cant que havia estat prohibit i les tortures als responsables directes del full clandestí contra Franco. Les tortures a la comissaria de la Via Laietana van ser especialment cruels contra Jaume Casajoana qui, ensangonat, va confessar que l’autor del full ‘Us presentem al general Franco’ era Jordi Pujol, a qui van detenir i el dia 22 i torturaren i condemnaren en consell de guerra a set anys de presó. També va ser detingut i torturat l’impressor Francesc Pinzón que havia imprès el full de denúncia del franquisme redactat per Pujol.
Un grup de cent catalanistes van anar fins al pati del palau episcopal de Barcelona per a demanar al bisbe Gregorio Modrego que fera gestions a favor de Jordi Pujol. També l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, envià un telegrama al ministre de la Governació per a protestar per l’acció de la policia: ‘Lamento tortures infligides per la policia i que això haja estat l’epíleg de l’estada del cap d’Estat a Barcelona’.
La protesta va tindre un ressò internacional (The New York Times es va fer ressò d’aquests fets, a partir del telegrama de l’abat Escarré), cosa que pretenien els jóvens antifranquistes i catalanistes, ja que així es donava a conèixer la crueltat de la dictadura del general Franco, que davant aquesta protesta abandonà Catalunya dos dies abans del que tenia previst.
Així, després de la protesta pel cas Galinsoga, l’estiu de 1959, els fets del Palau de la Música demostraren la força de l’oposició catalanista al règim, amb la participació destacada dels moviments de cristians de base com Crist Catalunya o Cristians Catalans.
