‘Ontinyent és una ciutat més digna perquè hem fet justícia’. Amb aquestes paraules expressava Jorge Rodríguez, batle d’Ontinyent, la sensació que es vivia al cementeri de la capital de la Vall d’Albaida després dels treballs d’exhumació de les restes d’alguns dels homes afusellats pel franquisme el 1939, localitzades en uns nínxols, i que corresponien finalment a deu persones diferents.

Les investigacions havien apuntat la presència de restes mortals, en dos dels nínxols del cementeri, d’algunes de les 13 víctimes de la repressió franquista afusellades el 15 de desembre de 1939 en el mateix recinte. La Comissió per a la recuperació de la Memòria Històrica de la ciutat, integrada per experts, historiadors i representants de tots els partits polítics amb representació municipal, ha impulsat les exhumacions que aquest divendres s’han fet, amb la voluntat de localitzar, recuperar i identificar els cossos, que en un primer moment havien estat colgats en fosses. Alguns dels cadàvers dels assassinats van poder ser recuperats per familiars molts anys després, amb la condició de deixar-los, amuntegats, en nínxols on no hi constara ni noms ni dates.

La iniciativa actual va arrencar a petició de quatre familiars dels represaliats, que van demanar la recuperació dels cossos dels seus parents per poder-los soterrar amb dignitat. Un procés que ja està en marxa, i per al qual s’han fet proves d’ADN als descendents dels difunts per tal de poder fer les identificacions amb fiabilitat.

L’exhumació ha descobert restes de deu persones diferents, que ara s’hauran d’individualitzar per tal que un laboratori genètic faça les proves d’ADN que puguen comparar-se amb les dels familiars. Aquest procés podria durar entre 6 i 8 mesos, segons han explicat fonts municipals.

Un segon nínxol obert, on se sospitava que hi podia haver més restes d’aquella matança, ha tret a la llum un fèretre no registrat, però que segons els tècnics no deu tenir cap relació amb els fets i s’ha tornat a tancar.

Familiars dels represaliats

Al cementeri hi han acudit representants de tots els partits polítics amb representació municipal, que formen part de la Comissió per a la recuperació de la Memòria Històrica, una unitat que ha estat destacada pel batle i president de la Diputació, qui ha tingut també paraules per als familiars dels represaliats, alguns dels quals han estat presents en l’exhumació. Hi eren també Vicent Revert, secretari de la comissió; Elisa Garcia, antropòloga forense; i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo. La diputada ha subratllat que el procés d’Ontinyent és diferent al que va començar fa un mes al cementeri de Paterna, perquè ací és el consistori el que n’ha impulsat els treballs. ‘Això demostra que els ajuntaments aposten també per la recuperació, justícia i reparació de la història franquista, que per al nostre equip de govern és tan important’, ha assegurat.

Més informació: Contra l’oblit i la desmemòria de la repressió franquista

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]