Fa 50 anys (I)

  • «Coincidim en la reivindicació d'aquella pedagogia de la paraula que definiren Paulo Freire, Mario Lodi, Celestin Freinet.... mestres conscients del poder que atorga saber utilitzar les paraules exactes en el moment just»

M. Carmen Agulló
15.07.2017 - 11:17
Actualització: 15.07.2017 - 13:17
VilaWeb

26 de juny de 2017: fa 50 anys.

 El poder de la paraula. Posseir la paraula. Qui domina la paraula té el poder. ..

Aquest era el missatge que el capellà Lorenzo Milani llençà des d’una escola rural en el diminut poble de Barbiana, a la Toscana, en els anys 60 del segle passat.

Els seus alumnes, fills de llauradors, fracassats i expulsats de l’escola tradicional, redactaren amb la intenció de denunciar la seua injusta situació i la complicitat dels poders polítics, econòmics… i educatius, un llibre: Lettera a una professoressa que es convertiria en lectura obligada per als estudiants de Magisteri i mestres compromesos amb el canvi pedagògic i social, al voltant del mític 68.

Aquest 26 de juny de 2017 tot just es compleixen 50 anys de la mort, per leucèmia, del capellà. I també, enguany, serà el 50 aniversari de la publicació de la carta-llibre.

Tot plegat, professores i professors de distintes universitats de llengua catalana hem decidit de començar el nostre viatge a Barbiana, en grup, a l’estil dels viatges pedagògics que es feien en altres segles.

A hores d’ara coincidim en la reivindicació d’eixa pedagogia de la paraula que definiren Paulo Freire, Mario Lodi, Celestin Freinet…. mestres conscients del poder que atorga saber utilitzar les paraules exactes en el moment just, saber expressar-se verbalment i per escrit, apropiar-se de les eines del llenguatge i utilitzar-les com a armes per aconseguir ser lliures.

Perquè ‘emparaular’ el poble és el seu objectiu comú: formar persones lliures, crítiques, capaces de transformar la societat en un sentit revolucionari.

Milani i els seus alumnes es rebel·laren contra una escola classista, denunciaren que el major índex de fracàs escolar es produïa entre els fills i les filles dels treballadors; demanaren als mestres que es feren responsables del fracàs dels seus alumnes, proposaren tres mesures per canviar l’escola: no fer repetidors, dedicar més temps als alumnes problemàtics, i, als malfaeners, donar-los una finalitat, un motiu per a aprendre: ser.

Quina actualitat tenen aquestes propostes? Quina lectura se’n pot fer des de l’escola del segle XXI? Què resta en peu de l’escola de Barbiana? En els dies següents intentarem donar resposta a aquests interrogants.

Avui només encetem el camí que, segur, serà ple d’aventures i ple de coneixences.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any