Farmàcies: un treball dur per ajudar els malalts

Vaig llegir amb interès la reflexió, ‘Farmacia y Covid-19: ¿Lecciones aprendidas o por aprender?’ publicada al diari Levante-EMV pel Sr. Jaime Giner Martínez, president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de València. I em va interessar perquè vinc de família de farmacèutics: el meu iaio patern, Carles Bausset, va vindre de Paiporta (on vivia la seua família) a l’Alcúdia, a primers del segle XX, per a treballar com a practicant a la farmàcia Contel, l’única que hi havia al meu poble. I durant més de cinquanta anys, el meu iaio Carles, que tenia el títol de practicant ‘autoritzat per a l’assistència de parts normals’, va treballar a la farmàcia Contel. El 1927, mon pare va anar a Madrid a estudiar farmàcia a la universitat, on va obtenir la llicenciatura el 1931, per a poder ser regent de la farmàcia Contel. Finalment, la meua germana Teresa és la farmacèutica (també treballa amb ella la meua germana Matilde) de la farmàcia Bausset, que va obrir el 1977 a l’Alcúdia.

Pel que conec, puc afirmar, com deia el Sr. Giner, que els professionals de farmàcia són uns ‘agents sanitaris clau’ pel que fa a l’assistència sanitària, ja que es troben ‘en primera línia’ atenent ‘els pacients en llargues jornades d’incansable treball’.

El president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de València, amb raó, reconeixia en el seu text que, quan en els moments més durs de la pandèmia els ciutadans eixien als balcons cada nit a aplaudir els professionals de la sanitat, ‘pocs pensaven en nosaltres’. També el papa Francesc es va oblidar dels farmacèutics quan va elogiar el treball abnegat dels metges, de les infermeres i dels voluntaris durant la pandèmia. Per això en la missa del 16 d’abril, a la capella de la Casa Santa Marta, el papa Francesc digué en la seua homilia: ‘Aquests dies m’han “renyat”, perquè m’he oblidat d’agrair a un grup de persones que també treballen’. El papa comentava que li digueren: ‘Però t’has oblidat dels farmacèutics’. I és que el papa uns dies abans havia agraït el treball incansable ‘dels metges, les infermeres i els voluntaris. Però em vaig oblidar dels farmacèutics, ells també treballen molt per a ajudar els malalts a eixir de la malaltia’. I el papa acabà dient: ‘També preguem per ells’.

I és que les farmàcies, també durant el temps de confinament, sempre han estat al peu del canó, amb les apotecaries obertes i els apotecaris en contacte directe amb els pacients. Perquè, mentre que els centres de salut han reduït les consultes presencials, els malalts han tingut la farmàcia, ‘un establiment obert tot el dia’ (i també a les nits les que han estat de guàrdia), ‘a prop de les seues cases, on podien consultar dubtes’ i on els professionals de farmàcia han alleujat als pacients els símptomes a les seues patologies.

Les farmàcies no són centres tancats sinó oberts les 24 hores, amb un calendari rotatiu pel que fa a les guàrdies. Per això els farmacèutics ofereixen ‘un servei públic i molt pròxim a les persones’, ja que des de l’inici de la pandèmia (com han fet sempre els apotecaris), les farmàcies han estat al costat dels pacients ‘per tal que la seua salut no l’alterara l’actual situació’.

El president del Col·legi de Farmacèutics de València feia una sèrie de reflexions adreçades a les administracions, per tal que tinguen en compte les farmàcies i així els apotecaris puguen treballar amb la resta dels professionals de la salut, en bé dels pacients.

Malgrat que els farmacèutics sovint són oblidats, tot i que són a la primera línia de servei a la societat, aquests professionals ‘treballen de valent per a ajudar els malalts a eixir de la malaltia’, com deia el papa Francesc. I per això convé tindre present la dedicació i l’esforç dels apotecaris, que sempre es troben a prop de la gent, per a ajudar-los en els seus problemes sanitaris.