Josep Requena

Vaig tindre la sort i el goig de conèixer l’amic Josep Requena i Vidal a la platja de Piles, on ell, amb la seua dona Paquita i els seus fills, estiuejaven en un apartament a vora de la mar. També a la platja de Piles, des del 1973, passaven l’estiu els meus pares, amb les meues germanes i jo mateix.

Un dia d’estiu, devia ser a mitjans o a finals dels anys 70, vaig veure a vora de la mar, escoltant la ràdio, un home, Pepe Requena, que seguia el programa (que jo mateix també escoltava) ‘De dalt a baix’, l’espai de Ràdio Peninsular que des de l’any 1974 dirigia l’extraordinari periodista Toni Mestre. Em vaig acostar a aquell desconegut que estava escoltant el ‘De dalt a baix’ i li vaig dir que jo també seguia aquell programa en la nostra llengua, que tant m’agradava i que estava content de trobar-ne un altre oient. A partir d’aquell dia la família de Pepe Requena i la meua vam iniciar una amistat que encara hui roman amb Paquita, la dona de Pepe i les seues filles, Anna i Imma i el seu fill Pepe.

Recorde que, una vegada ja monjo de Montserrat, quan anava a passar uns dies amb els meus pares i les meues germanes a la platja de Piles, sempre ens trobàvem Pepe, amb Paquita i amb els fills, tant a la vora de la mar, com també després de sopar, i a la porta de ma casa o de la veïna fèiem una tertúlia que es perllongava en la nit, a vegades, fins tard.

Pepe Requena era un home bo de veritat, senzill i afectuós, amable, discret, sempre amb bon humor. Ell i mon pare, i també jo, parlàvem de la nostra llengua, de l’ensenyament, del País i de la dificultat i dels contratemps que impedien el redreçament nacional del País Valencià. Escoltar les paraules i les reflexions de Pepe Requena era un goig i una sort per a tots els qui el vam conèixer.

Josep Requena, nascut a Alfarrasí el 1930, es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Santiago de Compostel·la el 1957 i exercí aquesta professió durant un temps. Però deixà la medecina i el 1964 es diplomà en Magisteri a la Universitat de València, exercint la docència fins el 1993.

Com m’ha comentat la seua filla Anna, i per la seua estimació a la nostra llengua, des del 1970 va ser un dels precursors del Cursos Carles Salvador de Valencià, per correspondència.

La seua obra literària està formada per sainets teatrals, escrits perquè foren representats pels seus alumnes, articles al llibre de festes i també poesia, amb poemes que Pepe Requena dedicava als seus familiars i amics. Però sobretot cal destacar les seues Ambaixades, que cada any es representaven a les festes de Moros i Cristians d’Alfarrasí i on Pepe comentava, amb gràcia i amb bon humor, els fets que més havien sobreeixit aquell any al poble. Precisament aquest divendres s’ha presentat el llibre que recull els textos de les Ambaixades que va escriure l’amic Pepe Requena. Recorde que ell li deixava a mon pare l’Ambaixada de cada any perquè la llegira. I recorde també com mon pare elogiava la gràcia de Pepe en comentar els fets o la crònica humorística del que havia passat aquell any a Alfarrasí.

En el seu compromís amb la cultura, Pepe Requena personalitzà lletres dels balls del grup de danses del qual en va ser membre. També participà activament en les festes de Moros i Cristians i ell mateix va ser el fundador de la seua comparsa.

A Pepe Requena, com m’ha recordat la seua filla Anna, li agradava dir les respostes de la missa en valencià (i així ho feien també els seus fills) ja que tenia molt clar que la nostra llengua era per ell la més important, pel fet de ser la llengua pròpia (i marginada) del nostre País. Per això ensenyava els seus fills a llegir i a escriure en valencià. Cantava també al cor de la parròquia i posava les lletres dels cants en valencià, en un intent que la nostra Església assumira la llengua i la cultura del nostre País, en compte de castellanitzar (com fins ara) les celebracions litúrgiques, com si Alfarrasí fóra un poble castellanoparlant.

El llibre de les Ambaixades d’Alfarrasí, que Pepe Requena va començar a escriure el 1975, conté els textos de 22 Ambaixades, del 1975 al 1999, i només en falten les dels anys 1980 i 1983, que per motius aliens a Pepe Requena no va escriure ell, i la del 1982 que s’ha perdut, desgraciadament.

Pepe Requena ens va deixar molt jove, l’any 2000, i tot i la seua absència física, el seu llegat i el seu exemple d’home honrat, bo i amable, irònic i sempre a punt a fer un favor, perduraran sempre entre els qui vam tindre el goig de poder-lo conèixer i de ser els seus amics.

Com diu Simeó Martí en el pròleg del llibre de les Ambaixades, Pepe Requena era ‘un lletraferit i com a tal va deixar un bon grapat d’escrits, fonamentalment en vers i de temàtica més diversa’. I és que Pepe el trobaves sempre allà on hi havia un acte cultural, pel seu interès per la cultura i en especial, per la nostra llengua.

La publicació i la difusió de les Ambaixades de Pepe Requena haurien de ser l’impuls perquè l’Ajuntament d’Alfarrasí el nomenara Fill Predilecte del poble.