D’aquesta manera definia el batle de València la solidaritat, un valor que ens fa més humans i que hem de poder exercir amb els refugiats. L’afirmació, que em va agradar i molt, la feia el Sr. Joan Ribó en l’entrevista conduïda per Ferran Cano a Levante TV (vídeo), el passat 25 de juliol.

El batle de València va denunciar amb valentia l’escàndol que suposa ‘no poder rebre més gent que la que el Govern ens ha permès’. De fet, i per a vergonya del govern de l’Estat, i com ens recordava el batle del Cap i Casal del País Valencia, ‘hem acollit el 10% dels refugiats dels que el Govern de Madrid es va comprometre a acollir’. I mentrestant, els hòmens, les dones i els xiquets que fugen de la fam i de la guerra, continuen morint a la Mediterrània, com els 49 refugiats subsaharians que van perdre la vida el passat 6 de juliol.

És per aquesta actitud indecent del govern d’Espanya que el diari l’Osservatore Romano, el 4 de juliol, criticava durament França, Espanya i Àustria, per haver traït els ideals de la Unió Europea, ja que no estaven atenent la petició d’ajuda que va fer Itàlia, un país desbordat per l’acollida d’emigrants. I és que en 21 mesos, Espanya ha acollit 1.488 refugiats, dels 17.000 que s’havia compromès a rebre. Fins i tot, amb una actitud despietada, el Govern de Madrid va manifestar la no disponibilitat del port de Barcelona per a vaixells de rescat.

En el que portem de 2017, la Mediterrània s’ha engolit 2.247 persones (una xifra que creix cada dia), sense que hagen pogut ser acollides i socorregudes. La insensibilitat i la insolidaritat del govern del Sr. Rajoy (que mira cap a una altra banda) incomplint el que s’havia compromès a fer, fa que, un dia sí i l’altre també, la nostra mar enterre vides humanes.

El teòleg Enric Vila ens convidava recentment a ‘despertar els sentits per a descobrir les pors que ens colonitzen personalment, socialment i eclesialment’ i d’aquesta manera poder acollir amb sol·licitud els qui fugen de la mort. També, en el mateix sentit, el frare dominic Martí Gelabert, en l’últim número de la revista Cresol, ens animava a ‘deixar el discurs religiós per a tornar a la tragèdia humana, que és més religiosa que el discurs. Sí, la tragèdia humana, o siga, la tragèdia de la imatge de Déu’.  I és que com ens recordava el P. Gelabert, i com ens ensenyen l’Evangeli i el Magisteri de l’Església, i en particular el papa Francesc, no podem oblidar que si l’home és fet a imatge i semblança de Déu, ‘qualsevol atemptat contra la seua imatge és un atemptat contra Déu mateix’.  Per això l’evangelista Sant Mateu ens recorda que tot allò que fem (o deixem de fer) als més necessitats, ho fem (o no) a Jesús mateix, cosa que hauria de tindre en compte el Sr. Rajoy i el seu govern.

Com ens recordava el Sr. Ribó en aquesta entrevista que em va agradar tant, malgrat que la Generalitat i molts ajuntaments del País Valencià han manifestat reiteradament la voluntat i la capacitat d’acollir refugiats, el Sr. Rajoy està impedint aquesta mesura humanitària amb la indecent política d’immigració i d’asil del seu govern.

L’única explicació de la insensibilitat del Sr. Rajoy i dels seus ministres, és que el president i el seu govern viuen envoltats de luxe i de confort i per això no s’adonen (o no volen adonar-se) del dolor dels refugiats. Són com el sacerdot i el levita de la paràbola del bon samarità (Lc 10:30-37) que passaren de llarg, sense apiadar-se de l’home malferit que es trobava a la vora del camí. Per això cal recordar a aquells que tenen un cor de pedra que Déu es fa present en el rostre humà.

Per altra part, seria interessant que els bisbes i els preveres valencians, que van denunciar amb duresa lleis com la del divorci, la de l’avortament o la del matrimoni homosexual, o també les escoles concertades, denunciaren amb valentia el govern del Sr. Rajoy per la seua indecent política amb els refugiats.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]