L’eutanàsia que respecta la vida

Viure lligat permanent ment a un llit, patint un dolor insuportable i sense cap esperança que la medicina et cure, això no és vida. Per això l’eutanàsia no té res a veure amb la vida, amb les persones que tenen bones o regulars condicions vitals. Eutanàsia ve del grec euthanasia, “bona mort” o “mort dolça”. És, doncs, la mort sense dolor, provocada a les persones, que lliurement i voluntàriament la demanen quan pateixen una malaltia irremeiable.

Fins ara hi havia al món cinc estats on l’eutanàsia activa estava legalitzada: els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà i Colòmbia. Ara n’hi ha un més: l’estat espanyol. Felicitats! N’hi ha altres on s’accepta només l’eutanàsia passiva: Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia.

Només em sap greu per aquelles persones que, tot i el patiment, no puguen ni demanar per a elles una mort digna sense dolor, i no podran beneficiar-se de l’eutanàsia si la família no ho permet, per les raons que vulguen donar.

Recorde aquella cançó que diu La vida ens dóna penes/ Ja el nàixer és un gran plor/ La vida pot ser eixe plor, però ara les coses estan canviant i la ciència ens ajuda a poder evitar aquelles penes innecessàries, aquells naixements traumàtics i aquella vida que ja no té per què ser un permanent suplici.

Tot i això, sempre serà una gran sort per a les persones no haver de veure’s obligades a recórrer a la petició de la pràctica de l’últim recurs que tenen des d’ara mateix a l’abast, l’eutanàsia.