Exhumen la fossa 113 de Paterna on podria haver-hi ontinyentins afusellats pel franquisme

  • Els treballs han començat aquest dillunsmal cementeri d'aquella ciutat

VilaWeb
Redacció / EP
10.05.2021 - 17:03
Actualització: 10.05.2021 - 19:03

Un grup d’arqueòlegs han començat aquest dilluns els treballs d’excavació i exhumació de la fossa número 113 del cementeri de Paterna, una de les més grans de tot el país i on l’equip, seguint els testimonis de familiars i dels registres municipals, espera trobar restes de fins a 60 afusellats per la repressió franquista, alguns dels quals probablement d’Ontinyent.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l’inici dels treballs d’excavació, segons ha informat la corporació, i ha manifestat que es tracta d’una actuació ‘que s’hauria d’haver fet fa moltíssims anys i per tant constitueix una prioritat per a l’àrea de Memòria Històrica’. Pérez Garijo ha recordat que la major part del pressupost de l’àrea que gestiona està destinat a l’exhumació de fosses comunes.

Durant l’excavació, l’equip d’arqueòlegs podria enfrontar-se a problemes a causa de la ‘poca fiabilitat’ de les dades, com les obertures de la fossa no registrades, tal com ha quedat constatat en la número 82. Aquesta exhumació, també finançada per la corporació, va començar el 18 d’abril passat i els experts esperaven trobar-hi els cossos d’unes 20 víctimes tot i que finalment únicament en van localitzar dos.

‘Pensem que la fossa ha estat alterada en les exhumacions que es feien durant la transició i fins i tot abans, que no tenen una metodologia científica’, ha declarat el director arqueològic de l’Associació Científica ArqueoAntro, Miguel Mezquida. Quan els experts arriben a nivells geològics, la major quantitat de víctimes que s’espera trobar són les afusellades el 18 de gener de 1940. De dues d’elles es té constància d’haver estat traslladades a nínxol, mentre que 52 més ‘haurien de seguir a la fossa comú’.

‘Per fi podem recuperar els nostres familiars, enterrar-los dignament i que no s’oblide la barbàrie que es va fer’, ha manifestat Evaristo Ribes en recordar el seu oncle Nicasio Ripoll Ortolà. Nicasio va ser l’últim batle republicà de la Pobla Llarga qui, malgrat haver-li estat concedit l’indult, va ser afusellat.

La recerca familiar d’un investigador

Segons ha explicat la corporació, tot va començar per la recerca personal de Santiago Vallès, nebot nét de Francesc Núñez Miquel, afusellat el 18 de gener de 1940 al cementeri de Paterna. A partir de les seues investigacions, es va posar en contacte amb familiars de les víctimes de municipis com Ontinyent,  Rafelbunyol, la Pobla Llarga, Silla i Carlet, entre més, i va crear l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113.

Vallès va iniciar fa anys la investigació per trobar les restes del seu oncle avi. Per a això, es va desplaçar-se a Salamanca per consultar l’arxiu de la Guerra Civil, la causa general de l’Alcúdia –municipi d’on era nativa la víctima–, i a la unitat d’arxius militars del Ministeri de Defensa espanyol, on va recuperar el judici sumaríssim.

‘Però és responsabilitat de l’Estat d’iniciar els processos d’ofici i ajudar les famílies. No pots demanar a la gent gran que faça tot aquest periple, és un tràmit burocràtic massa complex que cal afegir al drama que han patit’, ha explicat.

Notícia relacionada: Exhumades restes de 10 dels afusellats pel franquisme en 1939 a Ontinyent

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any