‘No mataràs’, de Victor Labrado

Entre a la llibreria i sent eixa oloreta de llibre nou que tant m’agrada. És una espècie d’emoció continguda, d’expectativa neguitosa, de nerviosisme rialler: saber que vas a buscar i trobar tresors amagats… o ben col·locats als expositors de novetats.

Veig la portada i ja trobe interessant el llibre. El braç d’un home fort, pelut i encaixat dins un bon embolcall de jugador de pilota: roba còmoda, pantaló blanc i samarreta roja o blava. La mà enfaixada  i preparada per a jugar.

El títol no li pega massa a la portada ‘No mataràs’. Amb eixe títol m’espere una portada més sanguinolenta, un poquet gore fins i tot: una cara desafiant d’un assasí en sèrie, una dona tombada amb sang a l’estómac, un Jesucrist alçant el dit, novel·la negra del nord d’Europa. Però no, és el braç d’un jugador de pilota, i això pica la meua curiositat.

El llibre és de Victor Labrado, un conegut filòleg, escriptor i professor de Sueca. Ja tenim a la biblioteca algun que altre llibre dels 13 o 14 que té escrits.

Obric el llibre i busque l’índex, per a mi, una bona pista per a la cerca de bons llibres; està a l’última pàgina. M’agrada el que llisc, així que em pose a fullejar-lo:

‘L’any 1936, entre els jugadors de raspall de la Safor, Pepe el Carinyo de Rafelcofer era un dels grans. Amb la Guerra Civil, i després d’una partida tràgica, el joc s’acabaria per a ell, però la seua llegenda es va fer més i més insistent. Relacionat amb els maquis, sobrevivien d’amagat, jugant al gat i la rata amb la Guàrdia Civil, aquell home valent i bo es va convertir en un heroi popular, en l’últim roder valencià.

Víctor Labrado recupera en aquesta obra, guardonada amb el Premi Enric Valor de Novel·la, el mite d’un personatge admirat pel poble. Partint de la documentació disponible, sense concessions a la ficció, reconstrueix la història d’aquell home –alt, prim i ben tallat- que el pas dels anys ha anat silenciant. Amenaçat per l’esquerra primer i perseguit per la dreta després, Pepe el Carinyo, és el símbol d’un món que s’acaba i de la partida que tants valencians van perdre ofegats entre dos bàndols”.

Escrit de manera cinematogràfica, amb xicotetes escenes que fan que el lector s’endinse  perfectament en la lectura i puga visualitzar molt clarament cada situació, podem imaginar-nos els fotogrames dels moments viscuts per Pepe el Carinyo i els personatges que l’envolten. Víctor Labrado ens conta la història de l’últim bandoler valencià, d’un home valent i decidit, que li va tocar de viure una època difícil. Aquest llibre es un xicotet homenatge a la història de la Safor, i dels seus habitants, a la història d’un home en concret que va marcar la memòria d’altres, i que esperem que gràcies a aquest llibre no s’oblide.