Per un pacte contra la corrupció

Tant al País Valencià com també a l’Estat espanyol, ens cal un gran pacte contra la corrupció i tolerància zero pel que fa a aquesta epidèmia que assola la classe política. Per això són molts els qui, des de la societat civil i des de la política, fa uns anys exigiren al president de la Generalitat Alberto Fabra una actitud de més contundència per tal d’acabar amb aquesta xacra social.

A primers de 2013 un ex-diputat del PP reconeixia el pagament de sobresous en la cúpula del PP. I ja hem vist la cua de polítics empresonats, com Ignacio González, Rafael Blasco o Carlos Fabra; condemnats, com Milagrosa Martínez; o investigats com Alfonso Rus.

Els polítics, i d’una manera especial els qui tenen la responsabilitat del govern, han de ser exemples d’honestedat i d’integritat en la gestió pública. I desgraciadament, ara i adés, els mitjans de comunicació ens parlen de casos de corrupció. I és que aquesta epidèmia que atempta contra la democràcia és un insult i una burla per als ciutadans que estan passant dificultats per l’atur o les retallades en sanitat, benestar social o ensenyament.

Cal recordar que el sr. Juan Carlos Gimeno, ex-cap de qualitat d’Emarsa i ex-regidor de València i de Paterna, deia al jutge del cas Emarsa que la depuradora va pagar sopars i actes del PP, i que la sra. Rita Barberá havia rebut bosses de mà i Silvestre Senent rellotges i ordinadors. Per no parlar dels encausats pels casos Brugal i Cooperació (amb el desviament d’ajudes destinades al Tercer Món) o el del PGOU d’Alacant o del cas Taula. Fa uns anys, quina credibilitat tenien les Corts Valencianes amb deu diputats del PP encausats, acusats en diversos casos de corrupció i que amb les seues actuacions estaven erosionant la política valenciana?

Per això, en un ambient de sospita i de frau, cal ja un pacte contra la corrupció (com recomanava el cardenal Tarancon l’any 1990) per tal de regenerar la vida pública.

Gràcies a l’amabilitat de Juajo Enrique-Tarancon, nebot del cardenal de Borriana, he estudiat l’important arxiu de Tarancon, on en un document del 5 de març de 1990, el cardenal Tarancon suggeria la conveniència ‘d’un gran debat ètic davant la corrupció política i econòmica’. Tarancon denunciava una situació en què ‘una crisi de valors ha provocat un buit ètic’. I deia: ‘els poders polítics i capitalistes s’han inventat la seua pròpia moral’. I Tarancon continuava: ‘un s’admira que fins i tot cristians de comunió diària i missa freqüent, no tinguen càrrecs de consciència en fer barbaritats amb la finalitat d’enriquir-se’. Tarancon acabava així la seua reflexió: ‘s’imposa un gran debat ètic per tal de trobar basses ètiques, que puguen servir de marc per a la convivència. I l’Església hi ha de participar, aportant els grans principis evangèlics’.

Caldrà recordar que molts dels responsables d’aquesta corrupció es diuen cristians i encapçalen les processons als seus pobles?

Tarancon, en una conferència a Saragossa, deia també: ‘durant molts anys hem donat importància a pecats que són fruit de la debilitat de la carn, i hem admirat els qui triomfaven al món, els qui acumulaven a les seues mans el poder econòmic i polític, sense preguntar-nos amb quins mitjans els aconseguien’. I és veritat. Encara hui sembla com si la manera com s’adquireix la riquesa no tinga res a vore amb l’Evangeli.

Davant tants desficacis, l’Església (com deia Tarancon) ha de denunciar la corrupció, la mentida i el frau, ja que ‘qui busca especular, es precipita en la condemna’ (Ecli 29:19). Per això, l’Església, com deia Tarancon, ha de treballar ‘en la solució dels problemes de la societat i fer-se solidària de les necessitats dels ciutadans’.

L’Església hauria de propiciar, com demanava Tarancon, ‘un gran debat ètic davant la corrupció política i econòmica’, amb la participació d’empresaris, polítics, sindicalistes i treballadors, així com també amb representants del món de la cultura i de la societat civil.

La situació de corrupció que estem vivint des de fa anys m’ha recordat les paraules de l’ex-president de la Generalitat, Francisco Camps (gener de 2010) quan deia: ‘La Comunidad Valenciana es el paradigma de la buena gestión económica i también política’. I també: ‘La Comunidad Valenciana se ha convertido en una fórmula fundamental para poner en marcha España’. A la vista dels resultats, ara podem veure quina era la ‘buena gestión’ i la ‘fórmula’ que proposaven.

A la vista de tot això, no m’estranya gens que els ciutadans estiguen indignats amb molts polítics. I per això cal ja un pacte contra la corrupció i per la regeneració de la política.