Rebel·lió, sedició i terrorisme

El que estem vivint a Catalunya, segons el Sr. Aznar (qui assegurava que a l’Irac hi havia ‘armas de destrucción masiva’) és ‘una rebelión en toda regla’. Per això el màxim dirigent de la FAES es nega a cap mena de negociació amb els qui ‘han protagonizado la rebelión’, a diferència de la negociació que el Sr. Aznar va promoure amb ETA, que ell mateix va definir com a ‘Movimiento de Liberación Vasco’. El Sr. Aznar ha dit també que ‘el intento de insurrección que persiste en el territorio catalán’ allunya Espanya de l’objectiu de ‘mantenerse en el grupo de las mejores democracias, de las economías más consistentes y competitivas, de las sociedades más dinámicas y creativas’.

Qualificar i acusar de rebel·lió i sedició els presos polítics tancats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco, és insostenible, com ha quedat palès amb l’eixida de la presó del president Carles Puigdemont. La decisió de la justícia alemanya ha deixat en ridícul la justícia espanyola, de tambor i pandereta.

Quan la justícia alemanya ha deixat lliure el president Puigdemont és perquè ha vist que no hi ha hagut cap delicte de rebel·lió, ni hi ha hagut cap mena de violència. Perquè la violència ha de ser concreta i no abstracta, com ho veu la justícia espanyola. Amb una violència abstracta o etèria, com ha dit la periodista Empar Moliner, ‘tot podria ser violència als ulls d’un jutge: una mirada, un escrit, una cançó, un improperi’.

Per això els presos polítics (mig govern de la Generalitat i els dos Jordis) tancats a Espanya, també haurien d’eixir de la presó, com ha eixit el president Puigdemont, ja que van fer el mateix que el president de la Generalitat de Catalunya. Per altra part, l’estat espanyol no fa sinó el ridícul obstinant-se a dir que hi va haver rebel·lió, quan la Comissió Europea ha avalat la decisió de la justícia alemanya en el cas Puigdemont.

També els CDR han estat acusats, en un primer moment, de terrorisme. Això vol dir que els afectats pels talls de carretera produïts pels CDR, podran demanar a l’estat, com a víctimes del terrorisme, una indemnització? És possible que els membres del govern espanyol vulguen fer-nos creure que traure unes barreres de l’autopista o tallar carreteres siga terrorisme, igual com ho va ser matar una persona o posar una bomba?

Caldria recordar que el 1976 el ministre Méndez de Vigo signà una carta en un diari en què justificava la violència d’extrema dreta: ‘La violencia de extrema derecha es un reflejo de su legítima defensa ante el asalto de grupos de signo absolutamente contrario’.

I encara caldria recordar que l’actual diputat del PP, Pablo Casado, es va manifestar a les portes de la Fiscalia (segons una notícia del País del 23 de març de 2007) convocat pel Foro de Érmua i les NNGG del PP, contra l’absolució d’Arnaldo Otegui. Aquella manifestació envaí el passeig de la Castellana de Madrid i tallaren el trànsit. Això va ser terrorisme?

I que el ministre de Justícia diguera el dia 11 que el llaç groc ‘es ofensivo’ indica a quin nivell d’esperpent ha arribat el govern espanyol.

Si no fóra pel sofriment dels presos polítics, allunyats de les seues famílies, tota aquesta qüestió que ha organitzat el govern de l’estat seria una òpera bufa.

El dia 11 d’aquest mes vaig rebre una carta del conseller Joaquim Forn, en què em deia que li acabava d’arribar una carta meua que li havia escrit per Nadal. En aquesta carta del conseller d’Interior, el Sr. Forn em deia:

‘Benvolgut P. Bausset: avui he rebut les seves postals del mes de desembre. Li estic molt agraït.

Malgrat les adversitats, les resolucions judicials, els empresonaments i les amenaces, no defallim. Continuem lleials al nostre compromís amb la llibertat de Catalunya.

Gràcies per tot el que fa per nosaltres i per les seves pregàries.

Les darreres notícies de la justícia alemanya ens ajuden a mantenir l’esperança, que junts revertirem aquesta injustícia.

Rebi una forta abraçada i el meu agraïment.

Joaquim’.

És més que evident que el nivell democràtic de l’estat espanyol va a la baixa, com ha estat reconegut per la justícia alemanya, que no veu cap indici de rebel·lió en el president Puigdemont, a diferència de la justícia espanyola que manté a la presó mig govern de Catalunya i els dos Jordis.