Ricardo Costa també sap plorar

‘La festa al PP no acaba mai’, recordeu? El secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, Ricky per als compis, el pijo del PP, la mà dreta de Paco Camps que acomplia servilment les ordres del senyor dels vestits regalats per la Gürtel, qui en les corts sempre es burlava insolentment de les intervencions de l’oposició amb un riure bunyoler de hijo de papà consentit, qui ordenava al bigotes que li comprara aquell caviar de més categoria per a les seues festetes, qui manava també al mateix sinistre personatge del bigot que li aconseguira un luxós Infíniti, el cotxe dels pijos, el cotxe que asseguren en la pròpia publicitat de tenir ‘caràcter atrevido a la vez que ambicioso/ seductor/ preparado para todo tipo de escenarios’, el polític sempre desafiant, el del somriure permanent… Ara se li acaba de congelar aquell riure burleta d’eterna complaença i, ara derrotat i fracassat, davant de jutge, ha reconegut, quasi plorant (mireu les imatges) que reconeix els propis delictes, que va actuar incorrectament, que el PP era finançat il·legalment pels empresaris a canvi treballar per a l’administració, que el senyor X d’aquella màfia corrupta era Paco Camps.

Però Costa, l’abans crònic somrient i vanagloriós, és el primer dirigent del PP que ha reconegut que la pràctica dels suborns, de les prevaricacions i de les malversacions no era un fet puntual, que era talment el sistema irregular de finançament habitual del PP valencià. I això l’honora d’alguna manera, encara que no hi pot haver cap mena de perdó per a ell ni per al PP per part dels jutges si ell i el PP no tornen finalment tot el que van robar. Tot. Cosa ben difícil d’acomplir completament, perquè a veure com retornen a la societat els diputats, de més, aconseguits en les successives eleccions en les que van participar ben dopats econòmicament.

Que l’abans tan vanitós i rialler Ricardo Costa siga finalment condemnat seria molt bona notícia si, amb el merescut càstig de presó s’emportara també amb ell de la maneta tots els F. Camps, els M. Rajoy, els V. Rambla, els L. Barcenas, els J. Cotino, els F. Correa, els A. Pérez i un rastre ben llarg de mafiosos lladres de coll blanc dedicats a la política de l’aprofitament propi. Però també caldria que s’emportara amb ell a la presó els empresaris corruptors que pagaven als polítics. Per què no ha de ser així? La festa del PP valencià ja s’ha acabat, i ara només caldria que tants plets judicials perduts pel partit més corrupte d’Europa s’ensorrara ja definitivament i perdera el suport electoral de tanta gent ignorant d’aquestes pràctiques tan deshonestes. Ara és el temps del seu plor. Ja tocava.