“Volver a dónde”, d’Antonio Muñoz Molina

  • Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Castelló de Rugat

VilaWeb
Sabina Climent Hernández
14.11.2021 - 16:05

M’ha semblat apropiat de recomanar el llibre Volver a dónde d’Antonio Muñoz Molina, publicat el setembre de 2021 i que he llegit recentment, malgrat que en general estem farts i plens de la pandèmia…

Volver a dónde és un llibre de testimoniatge, que m’ha motivat a reflexionar sobre el pas del temps, de com construïm els nostres records i la seua importància per a mantenir-nos en peus. Sobretot en temps complicats com els que ens ha tocat de viure arran del coronavirus.

Utilitzant el confinament per la maleïda pandèmia (que encara arrosseguem) fa un dietari, comparant i relatant els pensaments dels dies del confinament, alternant amb els mesos de després, alhora que reviu situacions i moments de la seua vida de xiquet i jove, i també de la seua família.

Madrid, juny de 2020, l’escriptor des del seu balcó viu l’anomenada nova normalitat, evocant els records de la seua infància d’una cultura de llauradors supervivents que ara, colpejats amb ferotgia, estan morint a conseqüència d’aquesta malaltia. Amb la trista confirmació que amb eixes morts desapareixerà la memòria familiar, m’adone que d’aquesta crisi global sense precedents al món s’obri una porta als records fins al temps present. Fa un judici entre l’ahir i l’actualitat, on s’adverteix que malgrat hui en dia, encara prevalen unes pràctiques destructives que ben bé podríem haver deixat arrere.

Principalment, el recomane per ser un exemple del present recent servint-se del relat del seu tancament pandèmic, i ens convida a esbrinar les raons que ens han portat a tots a ser ací i ara i on ens dirigim en el futur.

Pot ser quan hagen passat els anys, futures generacions de lectors i lectores, mitjançant la lectura d’aquest llibre, puguen comprendre millor el tràngol dels dies que vàrem sofrir, en què la nostra realitat va quedar suspesa.

Comença així:

“Junio, 2020. Ahora es cuando no tengo ganas de salir a la calle. El estado de alarma que acaba de ser abolido continúa vigente en mi espíritu. El mundo de después, sobre el que tanto se especulaba, ha resultado ser muy parecido al de antes, salvo por el incordio añadido de las mascarillas.”

Si us ha comboiat us anime a llegir-lo. Bon dia, bona setmana i bona lectura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any