Xiquetes zero, xiquets zero

Quan un servidor es pensava que ja ho sabia quasi tot sobre epidèmies, pandèmies i vaccín, va i li expliquen des d’À Punt què són les xiquetes zero i els xiquets zero. Molt fàcil: són les xiquetes i els xiquets que no han rebut cap dels vaccins existents, normalment criatures de l’anomenat tercer món. Encara que també podem trobar-ne, rarament, al nostre poble, en famílies ‘negacionistes’ o filles de pares despistadíssims, que també n’hi ha.

Una molt bona política informativa d’À Punt és la d’aconseguir que els seus oients ens preocupem, no només de què passa al nostre primer món, sinó també dels problemes que es pateixen als racons més miserables de la Terra, on es troben abundantment aquelles ‘criatures zero’. Les informants? Doctores valencianes (elles en aquest cas) del Sudan i del Congo de l’ONG Metges Sense Fronteres. El quefer d’aquesta ONG, ja se sap, curar i vaccinar, és clar, però també denunciar el sistema de les grans farmacèutiques del primer món, totalment proteccionistes dels seus interessos econòmics.

El primer que fan després -o abans fins i tot- que una entitat sanitària del seu país els ha aprovat una medicina o una vacuna, és patentar-la, perquè no puga beneficiar-se econòmicament ningú de l’invent, i produir les medicines i vaccins més barats per a destinar-los als països que, d’una altra manera, no podrien obtenir-les. Com a mínim, les ONG que treballen als països més necessitats demanen als estats del primer món que no es puguen patentar allà aquelles medicines i vaccins dedicats a aturar les epidèmies més virulentes, la covid-19, per exemple.

Entre moltes més informacions interessants que també ens van donar aquelles metgesses a la ràdio pública valenciana, en vaig anotar una que em va doldre especialment: l’estat espanyol és un de tants estats que no han estat d’acord a atendre aquesta petició de les ONG, aquelles que es dediquen, entre altres missions, a intentar salvar les ‘criatures zero’ d’aquells països.