Suspenent els quatre diputats catalans i el senador, el Congrés i el Senat espanyols han optat per suspendre els resultats electorals. I evidentment, per alterar-los. Quan la Mesa del Congrés i la del Senat haurien d’haver protegit els drets de tots els diputats i senadors, ens hem trobat amb dues meses que, no solament no protegeixen aquests diputats i senador independentistes, sinó que els suspèn i els impedeixen d’exercir la funció per a la qual van ser escollits pels seus votants el 28 d’abril passat. Amb aquesta acció, els membres del 155 (PSOE, PP i Ciutadans) han deixat de protegir i de  respectar els milers de ciutadans que van donar suport al senador i els diputats ara suspesos. Així, menyspreant els resultats electorals, s’estan carregant la democràcia. Per altra part, si ja tenien previst de suspendre aquests diputats i senador, per què van autoritzar que es pugueren presentar a les eleccions? Si els ho van permetre, també ara haurien d’haver permès que exerciren els càrrecs.

Si bé l’informe dels lletrats ha avalat la suspensió dels tres diputats de Junts per Catalunya i del diputat i del senador d’ERC, la democràcia (la representació dels vots dels ciutadans) hauria d’estar per damunt d’informes i de normes. O és que es poden anul·lar o suspendre els vots dels catalans que van votar aquests polítics?

Per altra part, l’actitud del rei Felipe VI que no ha cridat a consultes els Srs. Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, de cara a proposar un candidat a president del govern espanyol, és, una vegada més, la vulneració dels drets d’aquests polítics a representar les seues formacions.

Tota aquesta situació tan anòmala d’alterar uns resultats electorals mostra la minsa cultura democràtica de l’estat espanyol. De nou, a la Mesa del Congrés dels Diputats i la del Senat, s’han unit els partits del 155 amb l’intent de frenar els partits de l’1 d’Octubre, intentant silenciar d’aquesta manera el senador i els quatre diputats presos. I sembla que, per ara, els ha eixit bé la jugada. Amb aquesta suspensió sense precedents, amb aquesta vulneració dels drets del senador i dels diputats independentistes (que la ciutadania va votar) les meses han guanyat: els diputats del 155 han vençut els presos polítics al Congrés i al Senat. Com va dir Unamuno adreçant-se al feixisme: ‘Vencereu però no convencereu’. Amb aquesta acció despòtica i indigna d’una democràcia, els partits del 155 no convenceran els demòcrates.

Amb aquesta mesura adoptada per les meses del Congrés i del Senat, l’estat espanyol ha  volgut suspendre milions de votants catalans i ha fet del sufragi universal un material de rebuig.

Ara s’entenen les paraules del Sr. Pablo Casado quan  deia el 20 de maig, referint-se a l’hemicicle del Congrés: ‘Aquí s’hi han d’asseure qui estan a favor de la unitat d’Espanya i no aquells que volen trencar-la.’ Així s’explica el segrest de vots que fan les meses del Congrés i del Senat, anul·lant la veu d’uns diputats i d’un senador escollits democràticament pels seus electors. De nou, el debat no és entre independentistes i unionistes, sinó entre demòcrates i aquells que no accepten uns resultats electorals, i que suspenent els diputats i senador independentistes lesionen greument els drets polítics d’aquests polítics suspesos i també els dels seus votants.

Quina diferència tan gran que hi ha entre la decisió de les meses del Congrés i del Senat i l’actitud de Sant Benet, quan ens presenta al capítol III de la Regla la manera de convocar els germans a consell ‘Sempre que hi haja un afer important al monestir’. Sant Benet demana ‘que l’abat convoque tota la comunitat i expose personalment’ el tema a discutir. Per això el pare de monjos vol ‘cridar-los tots a consell’, sense excloure ni suspendre cap monjo, ja que amb el seu vot, cada monjo decidirà qüestions tan importants com l’elecció de l’abat, l’admissió de nous monjos o algun afer econòmic.

La pregunta clau que haurien de respondre els qui han suspès el senador Romeva i els diputats independentistes és la següent: són els votants o la justícia qui decideix qui ha de ser diputat i senador? Com ha dit la periodista Pilar Rahola, ‘no els agraden els resultats, suspenen els diputats; no els agrada l’informe de l’ONU, suspenen els experts.’

Com ha assegurat el professor Joan Romero, ‘som un estat social i democràtic de baixa qualitat’. Segons Joan Romero, l’estat espanyol no es pot comparar-se a Mèxic, Turquia o Rússia, però tampoc no es pot incloure ‘en el paquet d’Alemanya o França, i no diguem dels països nòrdics’. Perquè l’estat espanyol s’ho faça mirar.

Com han dit els diputats i el senador suspesos dels seus drets a representar els seus votants, malgrat la seua presó, ‘l’anhel dels catalans per decidir el seu futur, continuarà.’ Perquè ‘l’independentisme no es rendeix mai.’ Malgrat les presons. Per això la dignitat d’aquests presos polítics és molt més gran que la d’aquells que els han vulnerat els drets i que amb els altres presos polítics que no són diputats o senadors, els han empresonats. Els han tancats a la presó, però no n’han pogut empresonar la dignitat ni la llibertat.

The post Alterar els resultats electorals appeared first on VilaWeb.