Va ser el 8 de desembre passat quan el papa Francesc va signar aquesta Carta Apostòlica, on declarava un any dedicat a Sant Josep, que començà el 8 de desembre de 2020 i que es clausurarà el 8 de desembre de 2021.

Per això aquest 19 de març, solemnitat de Sant Josep, convé recordar el text on el papa fa una reflexió sobre diversos passatges de la vida amagada del sant, presentant-nos la figura i el testimoniatge d’aquest home bo i fidel, com aquell que Jesús estimà “amb cor de pare”.

Només dos dels quatre evangelistes (Sant Mateu i Sant Lluc) ens presenten d’una manera, molt discreta, la persona de Sant Josep. Però com diu el papa, aquests textos pel que fa a Sant Josep ens permeten “entendre quina manera de pare va ser i la missió que la Providència li va confiar”.

Com ens recorda el papa, els evangelis de Sant Mateu i de Sant Lluc ens donen unes pinzellades molt discretes de la vida de Sant Josep, descrivint-lo com un humil fuster (Mt 13:55), espòs de Maria (Mt 1:18; Lc 1:27) i home just (Mt 1:19), disposat a fer la voluntat de Déu (Lc 2:22,27,39). Va ser testimoni del naixement de Jesús (Lc 2:7), de l’adoració dels pastors (Lc 2:8-20) i dels Reis (Mt 2:1-12), esdevenint l’home que va tindre la valentia d’assumir la paternitat legal de Jesús (Mt 1:21). Al Temple de Jerusalem, juntament amb Maria, Josep va presentar Jesús al Senyor (Lc 2:22-35) i encara, amb Maria, va anar a buscar Jesús al Temple quan l’infant tenia dotze anys (Lc 2:41-50).

Diverses vegades als evangelis, Jesús és conegut (despectivament) com el fill del fuster, i per la importància de Sant Josep en la vida de Jesús, diversos papes han elogiat la figura del sant Patriarca, patró de l’Església catòlica. Per això, va ser el 8 de desembre de 1870 quan el papa Pius IX el va proclamar patró de l’Església catòlica; el papa Pius XII el proclamà patró dels treballadors, i el papa Joan Pau II, amb l’Exhortació Apostòlica Redemptoris custos, del 15 d’agost de 1989, va declarar Sant Josep Custodi o protector del Redemptor.

La Carta Apostòlica del papa Francesc, estructurada amb set capítols, ens presenta unes reflexions sobre la figura de Sant Josep, ara que fa cent cinquanta anys que va ser proclamat patró de l’Església catòlica.

El primer capítol d’aquest text està centrat en Sant Josep com a “Pare estimat”, ja que “la grandesa de Josep” rau en el fet de ser “l’espòs de Maria i el pare de Jesús”. Per això el papa ens recorda Pau VI quan, parlant de Sant Josep, deia que “la seua paternitat es manifestà en el fet de la seua vida”, que va ser “un servei al misteri de l’Encarnació”.

El segon capítol es titula “Pare en la tendresa”. I és que, com ens diu el papa, “Jesús va veure la tendresa de Déu en Josep”, com descobrim en el salm 102:13: “Com un pare s’apiada dels seus fills, el Senyor s’apiada dels fidels”. I encara més, “per mitjà de l’angoixa de Josep, passa la voluntat de Déu, la seua història i el seu projecte”.

El tercer capítol porta el nom de “Pare en l’obediència”. Francesc ens recorda l’obediència de Sant Josep a fer la voluntat de Déu, quan, per mitjà de l’àngel, el Senyor li va fer saber que Maria havia concebut un fill: “Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia dit” (Mt 1:24). Josep També va ser obedient a Déu quan prengué Maria i l’Infant per fugir a Egipte, perquè Herodes volia matar Jesús.

El quart capítol el papa el titula “Pare en l’acolliment”, ja que Sant Josep acollí, sense condicions, Maria. Josep va confiar en les paraules de l’àngel i per això, a més d’acollir Maria i l’Infant, va ser “el protagonista valent i fort”. Per això el papa ens recorda que “l’acolliment de Jesús” per part de Sant Josep, “ens convida a acollir els altres sense exclusions, amb preferència pels més dèbils, perquè Déu escull el que és dèbil” (1C 1:27).

El cinquè dels capítols d’aquesta Carta Apostòlica el papa el titula “Pare en la valentia creativa”. Ens hi recorda que Sant Josep va ser l’home per mitjà del qual Déu es va ocupar dels inicis de la història de la salvació, ja que “va ser l’autèntic miracle amb el qual Déu salvà l’Infant i sa mare”.

El sisè és el que tracta del “Pare treballador”, per l’ofici de fuster de Sant Josep, “que treballà honestament i d’ell, Jesús aprengué el valor, la dignitat i l’alegria del que significa menjar el pa que és fruit del treball propi”.

Finalment, en el setè i últim capítol, “l’ombra del Pare”, Francesc evoca la vida novel·lada sobre el sant, escrita per l’escriptor polonès Jan Dobracynski. I és que “per a Jesús, Josep va ser l’ombra del Pare celestial a la terra”.

Aquesta Carta Apostòlica acaba amb una pregària que el papa adreça a Sant Josep, per a “implorar la gràcia de les gràcies: la nostra conversió”.

Com ha dit el teòleg Leonardo Boff, autor d’un bonic llibre sobre Sant Josep, “el poble sempre ha tingut una gran devoció” a aquest patriarca i home just. Boff ens recorda que Sant Josep és l’home que “no deixà cap paraula” als Evangelis. De fet, cap dels dos evangelistes que el mencionen en els seus textos no recull cap intervenció oral de Sant Josep, ja que el sant Patriarca va tindre “només somnis”, en els quals descobrí la voluntat de Déu. Com diu Boff, Sant Josep “no va dir cap paraula, perquè qui parla és el Fill”. Segons aquest teòleg brasiler, “el que caracteritza Sant Josep és que va ser un treballador” i per això “és el representant dels humils, un pare amable, tendre, obedient, acollidor i anònim”, al qual venerem d’una manera particular en aquest any dedicat a ell i encara més hui, 19 de març, d’una manera especial.

The post Amb cor de pare appeared first on VilaWeb.