A poc a poc, la normalitat s’instal·la en la nostra quotidianitat. Si l’any passat retornava la gala de lliurament després del parèntesi de 2020, enguany s’han eliminat les carassetes, cosa que ens permet de veure el somriure –els ulls, però, no menteixen– de felicitat i d’orgull d’Anna Rúbio Fandos (Silla, 1975), que s’afig a la nòmina d’autors guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, amb el recull de contes Plaers. Tot seguit, en parlem amb l’escriptora sillera.

-Abans que res: enhorabona! Com us sentiu després d’haver guanyat el premi?
-Moltíssimes gràcies! Em sent molt contenta i eufòrica, però també despistada, descentrada! No ho sé, és un maremàgnum de sensacions diverses, però que es redueixen a això: molt contenta, moltíssim.

-El Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, no és l’únic que heu guanyat. Aquest, simplement, se suma al Premi Vila de Benissa, Premi L’Ametlla de Mar o Premi Micalet.
-En aquest tema tinc sort, perquè vaig publicant un poc gràcies als premis; en cas contrari, no sé jo si haguera publicat res; per això pense que són tan importants. Permeten d’encoratjar una mica la gent com jo, que no som professionals ni tenim grans ambicions, però que ens agrada escriure, i anem fent el nostre menut camí per aquest món.

-I com que sou una col·leccionista de premis, ja hi deveu estar avesada. Aquest l’heu viscut de manera diferent?
-A veure, sí i no. Cada premi és diferent també perquè t’agafa en un moment de la vida diferent… En els primers premis, em quedava molt bloquejada; em posava a tremolar i, fins i tot, em posava malalta. Ara no m’he posat malalta, però estic despistadíssima: vaig perdent les coses i, a més, com que no podia dir-ho fins hui, he estat a punt d’esclatar. És a dir: la sensació és diferent, però la base és la mateixa. És com una bomba dins de tu que et sacseja: de vegades, és més eufòrica, i de vegades, més interna, però vaja, una bomba.

-Ens podeu fer cinc cèntims dels contes que conformen Plaers?
-És clar! Jo el que pretenia bàsicament era fer un xicotet mostrari de parts de la realitat: en la temàtica sexual, sempre hi ha hagut molta repressió, i sempre se n’intenta fomentar només una part, només una manera d’estimar, només una manera de tindre sexe, només una manera de formalitzar relacions. El que jo volia era plantejar persones diferents amb realitats diferents, persones que estan malaltes, persones que no són monògames, dones que es masturben… i volia posar això damunt la taula: fer un xicotet mostrari de la gran varietat d’experiències sexuals que hi ha. Cada conte narra una experiència diferent.

-Quin és el procés seguit per a elaborar cada conte?
-Mira, la veritat és que cada conte té un procés completament diferent. Els contes, els comencí a escriure durant el confinament, però només en sorgiren dos o tres, tampoc no massa. Després, em quedí bloquejada, i em vaig apuntar a un taller per a escriure relats eròtics. Aleshores, com que sóc molt bona alumna, feia els deures cada setmana, i quasi que he tret el llibre del taller. De setmana a setmana havia de lliurar un relat perquè el corregira la professora, de manera que era un procés molt intensiu. Després d’acabar el taller, això sí, ha calgut tot un procés de revisió dels relats, de lectura i de relectura.

-I quins podríeu dir que han estat, o que són, els vostres referents?
-A veure, jo llig una mica de tot. Sí que és veritat que em lleve el barret davant d’Anton Txékhov, Mercè Rodoreda o Jesús Moncada, però jo què sé! M’ha agradat moltíssim una de les últimes novel·les que he llegit, Canteu, esperits, canteu, de Jesmyn Ward. No ho sé, tinc lectures molt diverses, i supose que aniré impregnant-me’n, de cadascuna, però no en sóc gaire conscient.

-Una de les preguntes que segurament us faran és sobre on situaríeu la línia entre erotisme i pornografia
-[Pensa]… No ho tinc gaire clar, però crec que la posaria en la introducció de la sensorialitat, en la narració d’una història… Jo he sigut massa explícita en alguns relats, però sempre he intentat contar una història. Al darrere hi ha uns personatges que viuen una realitat: potser estan patint, potser estan gaudint, no ho sé, depén de les seues circumstàncies, però hi ha una història, i hi introdueixes sensorialitat, sensualitat. Hi ha un canvi en el personatge, i jo entenc que això m’acosta una mica més a la literatura eròtica que no a la pornografia, que jo veig com una sexualitat molt explícita, sense res més enllà del moment sexual. Però això m’ho estic inventant una mica, jo, ara…

-No, no, em sembla una bona definició, la veritat. Crec que, de vegades, hi ha l’error de considerar literatura eròtica l’encadenament d’escenes plenes sexe sense un rerefons més enllà de l’acte sexual. Trobe que la definició que heu fet és interessant
-Sí, sí, és que crec que és això.

-Una altra de les preguntes que, amb tota probabilitat, també us faran, no sols en futures entrevistes, sinó també els futurs lectors, és si allò que apareix als contes us ha passat en realitat. Si hi haguera una mort, ningú no us preguntaria si en sou l’assassina, però tractant-se de temes íntims, eròtics, sexuals, la pregunta apareixerà. En tot cas, jo només vull saber què penseu d’aquesta mena de preguntes.
-Bé, si no tenen en compte que això és ficció, a partir d’ací no s’hi pot fer res… De totes maneres, a mi m’agradaria respondre’t la pregunta.

-Avant.
-Quan escric, no tinc en compte el lector; escric el que em dóna la gana, bàsicament. Però sí que és de veres que, quan escric en general, i, sobretot, quan escric literatura eròtica, sóc molt gelosa de la meua intimitat, i no deixe que se m’escapen coses que són molt meues. És clar que tot el que escric passa pel meu filtre, però, sobretot en aquests relats eròtics, no he deixat cap empremta de la meua intimitat: per preservar-me’n, i perquè sabia que molta gent llegirà els relats buscant-la. A mi tant em fa que intenten trobar-hi coses, perquè no hi ha aquest pòsit meu més íntim. I no cal: tu pots parlar dels sentiments perquè els has experimentats; tant és si l’acció passa en una platja, en una muntanya o en un iceberg, ací ja fantasieges.

-Parlem del futur més immediat. Teniu algun projecte literari en dansa?
-Sí [riu]; ara estic començant una novel·la i estic molt il·lusionada.

-També de temàtica eròtica?
-De moment, hi ha una besada, només una besada, i no sé si n’hi haurà més, però comencem per la besada i ja veurem on acabarem [riu].

-Ja per acabar, si voleu afegir algun comentari…
-Que estic molt contenta, molt agraïda, que el premi per a mi… és que encara no m’ho crec! I agraïsc moltíssim que es faça aquest premi, que es faça aquest homenatge a la literatura i a la literatura eròtica. Que moltíssimes gràcies. I ja està!

The post Anna Rúbio: “Volia posar sobre la taula un xicotet mostrari de la gran varietat d’experiències sexuals que hi ha” appeared first on VilaWeb.