Cada any, quan s’acosta Nadal, hi ha diverses veus que reclamen de deixar de banda la religió i les tradicions cristianes, i així, en defensa d’una pretesa laïcitat, no felicitar Nadal sinó les festes. Per això en molts llocs (en anuncis o llums al carrer) hem passat del Bon Nadal, a bones festes.

Enguany ha estat una persona intel·ligent com Vicent Álvarez qui, en un article del dia 16, “protestava” per les festivitats religioses que celebrem també al calendari civil. Deia que celebrar la Puríssima, és a dir, la concepció immaculada de Maria (no la virginitat de la Mare de Déu, com deia el Sr. Álvarez, que això no ho celebrem el 8 de desembre), hauria de ser només per als cristians. També haurien de deixar de ser festa Nadal, Tots Sants o els Reis d’Orient?

Li recomanaria al Sr. Álvarez que veiés aquesta interessant entrevista al professor Joan Francesc Mira emesa a TV3 el 2020. L’amic Mira deia: “S’està confonent la laïcitat amb la ignorància”. I davant l’intent d’excloure de l’escola la religió, Joan Francesc Mira considerava que això era “una pèrdua imperdonable”, perquè “si no tens el referent del cristianisme, no pots entendre res, absolutament res”. Joan Francesc Mira afegia encara: “Malament, eliminar de la formació escolar els elements de la cultura cristiana, per la senzilla raó que és la nostra”.

Per això és bo de recordar un interessant article de Gabriel Janer Manila de fa sis anys al Diari de Girona, on recordava l’anècdota d’un professor seu d’antropologia que els deia: “No sóc creient, però sí practicant”, una frase, certament provocativa, contrària al que estem acostumats a sentir: “Sóc creient però no practicant”.

Gabriel Janer deia que hui hi ha molta gent que “milita” en l’agnosticisme cristià, ja que són persones que sense ser cristianes valoren i defensen els principis de justícia social, d’amor i de generositat continguts en el cristianisme que porta el missatge de Jesús de Natzaret, encara que a vegades els mateixos deixebles de Jesús hàgem desfigurat o prostituït el missatge.

La frase provocativa: “No sóc creient, però sí practicant”, donava a entendre una realitat irrefutable. I és que les bases que “m’han configurat, que han configurat la vida del meu poble, són d’arrel cristiana”, deia el professor citat per Gabriel Janer. I contava aquesta anècdota: les mares dels alumnes de Rozzano, un poble a prop de Milà, van demanar de cantar nadales a escola. Però el director del centre va decidir de renunciar a la festa de Nadal per a subratllar el sentit laic de l’escola i evitar conflictes amb els alumnes d’altres cultures. L’AMPA va protestar per la decisió, i es va produir una gran polseguera que va derivar en un debat sobre la defensa de la identitat cultural i la tolerància. Al final, contava Gabriel Janer en l’article, va intervenir el primer ministre italià, Matteo Renzi, qui va afirmar que a Itàlia, ni laics ni cristians no renunciaran mai a la festa de Nadal.

El professor Gabriel Janer recordava també un manifest del Partit Comunista dels anys setanta, on es reivindicava l’ensenyament a les escoles públiques de la Història Sagrada, “ja que el 90% de la cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme”. Com tampoc no es pot entendre sense tindre en compte la cultura grecoromana.

També en un encertat article de 2015, l’actual director de TV3, el valencià Vicent Sanchis, reivindicava Nadal sense haver de demanar perdó pel fet de celebrar-lo, ni haver d’utilitzar eufemismes, com escrivia Josep M. Casasús.