La doctora Flor, que el març passat va capitanejar a Manresa la lluita contra la pandèmia davant un virus desconegut, demanava d’anar tots junts, perquè si hi ha ‘escletxes, tot l’esforç no servirà de res’.

És evident que la lluita contra aquest virus demana sacrificis, un valor que hui no ‘cotitza’, que no va a l’alça, ja que vivim en una societat flonja i adolescent que ho vol tot i a l’instant i que fuig del compromís, sense el qual no madurem.

Cal ser flexibles, sí. Però quan és necessari cal ser exigents i contundents, com demanava la doctora. I és que per a véncer covid-19 calen unes restriccions més dures i sacrificis, com ara renunciar a festes i trobades, reduint els contactes i la vida social i la mobilitat, i sobretot les actituds incíviques d’alguns ciutadans, per a així tallar la cadena de transmissió del virus: en cas contrari no aturarem aquesta pandèmia. I és que la situació és molt alarmant, amb 8.300 contagis en cinc dies al País Valencià i amb residències que concentren més d’una de cada tres morts per covid. Al País Valencià ‘els ingressos per covid es disparen’, perquè ‘ja n’hi ha tants com a principis d’abril’ (Levante, 17 de novembre de 2020). Des de l’inici de la pandèmia i fins al 16 de novembre, els casos positius per PCR al País Valencià han estat 83.545 i han mort 2.354 persones. A més, a tot el món ja hi ha més de cinquanta milions de persones amb covid-19.

Sant Benet, a la Regla Benedictina, ens presenta un text molt humà, però alhora molt exigent, ja que el pare dels monjos vol que el monestir siga un lloc per a persones madures i responsables i per això mateix demana sacrificis. Quan Sant Benet reprèn els monjos ho fa per a corregir-los, per a ajudar-los a créixer, perquè maduren i siguen responsables. Sant Benet no és un home rígid i intransigent, sinó que a la Regla dóna una oportunitat i una altra al monjo desobedient o obstinat perquè arribe a convertir-se. Però quan el monjo, que ha estat corregit diverses vegades, és contumaç i rebel i no fa cas de l’exhortació de l’abat, Sant Benet és contundent i demana al capítol 28 de la Regla ‘que l’abat faça ús ja del ferro de l’amputació, no fóra cas que una ovella malalta contagiara tot el ramat’, i per això el fa fora del monestir.

Una amiga periodista em deia fa uns dies: ‘A veure si la ciutadania posa trellat d’una vegada, que tampoc costa tant! Quan ens vam confinar vaig pensar: ens queixem per queixar-nos. Si tenim menjar, sostre i família, què més volem?’ I afegia encara: ‘Els que em fan molta pena són els iaios a les residències que estan ja molts mesos sense poder-ne eixir. Nosaltres, poc o molt, podem anar fent vida normal, però i ells?’. 

Les màscares són incòmodes? Més ho són els respiradors que han de portar els malalts de covid-19 a les UCI. La distància i evitar els desplaçaments o la interacció social són mesures dures? Encara en són més els dies a l’hospital. Un Nadal restringit, com sembla que tindrem, i les restriccions són un gran sacrifici? Pitjor són més els sacrificis del personal sanitari que, extenuat, continua lluitant contra aquesta pandèmia i cuidant els malalts. Per això són necessàries (i així ho hem de seguir) les limitacions de l’aforament als actes de culte, comerços i mercats ambulants, hotels, biblioteques o sales d’exposicions. I només si seguim les recomanacions de sanitat, podrem tallar la cadena de contagis i evitar el col·lapse dels hospitals i les morts dels malalts de coronavirus.        

Vivim en una societat que ho vol tot i de seguida, sense saber esperar, sense renunciar a res, sense esperit de sacrifici. Però ara, com molt assenyadament deia la doctora Antònia Flor, és hora de ser contundents i prendre mesures dràstiques per a acabar amb el virus, perquè el sacrifici del personal sanitari demana també el nostre sacrifici.

I és que la contundència no és intransigència sinó responsabilitat i maduresa.  

The post Cal ser contundents appeared first on VilaWeb.