Em dol l’españolismo militante que es va disparar, que va començar a agredir, precisament quan l’euskera i el nostre català van començar a fer-se sentir quan començà allò de la cooficialitat a les escoles. Una cooficialitat inventada pels governs de Madrid, precisament per a perpetuar la supremacia del castellà, la qual cosa no podrà garantir mai la supervivència de les llengües considerades de segona categoria: gallec, euskera i català. I a pesar de la inferioritat legislativa que regula la lenta però segura desaparició a llarg termini (o curt?) de les nostres llengües, encara hi ha militants de la judicatura d’aquell españolismo que des dels seus tribunals pretenen d’agilitzar-ne la mort a les diferents comunitats autònomes amb dues llengües, augmentant les normes que regulen les prohibicions del seu ús en certs llocs, en certes circumstàncies, davant certs funcionaris, certes autoritats togades o sense togar i que desregulen quan volen qualsevol petit avanç legislatiu lingüístic que hagen aconseguit ficar per l’escaire, amb nocturnitat i traïdoria alguns legisladors dels parlaments autonòmics.

L’espanyolismo lingüístico es mobilitza sense treva contra qualsevol iniciativa legal lingüística de les comunitats lingüístiques bilingües, conscients que tot intent de revitalitzar les llengües ‘a eliminar’, suposarà menyscabar la llengua dominant i això sí que no ho poden acceptar de cap manera els defensors a ultrança del Santiago y cierra Espanya lingüístic.

Que quin remei tenim a la perifèria de l’Espanya castellana? Doncs què voleu que us diga? Hi ha una solució que podria allargar sine die la mort anunciada de les llengües de segona a Espanya, però que no estaria perseguida només pels tribunals, sinó pels ministeris armats de Madrid i amb permís de Brussel·les.

The post Gens d’odi als pobles castellans appeared first on VilaWeb.