Les declaracions de l’actual cap d’estat contrasten, i molt, amb les que va dir el fiscal Fidel Cadena, el mes de febrer passat, durant la segona jornada del judici del procés contra els presos polítics catalans: ‘Segòvia no és dels segovians, ni Saragossa dels saragossans, ni Catalunya dels catalans independentistes, sinó de tots’. És curiós que el Sr. Cadena, en aquella frase que pronuncià al Tribunal Suprem, fera referència als segovians i als saragossans (per negar que el futur d’aquests ciutadans estiga a les seues pròpies mans) i finalment mencionara també els catalans, però afegint-hi el terme ‘independentistes’.

Siga com siga, si el llavors futur rei Felipe digué l’any 1990 que ‘Catalunya és la que els catalans volen que sigui’, per què el rei Borbó, en el discurs del 3 d’octubre de 2017, es posicionà d’una manera tan rotunda en contra del dret de decidir? Per què va abandonar el rei Felipe el seu paper d’àrbitre i de suposada neutralitat i es va decantar amb tanta agressivitat a favor dels partidaris de l’a por ellos? No havia defensat uns anys abans, quan era príncep, que Catalunya seria el que els catalans volgueren que fóra?

Però no solament el rei es posà clarament en contra dels catalans i del dret de decidir el futur aquell 3 d’octubre de 2017, sinó que tota la maquinària de l’estat espanyol es posà també en contra que els ciutadans de Catalunya siguen amos del seu destí, fins i tot volent impedir que catalans que estan al cens, com el president Puigdemont, pogueren presentar-se com a candidats al Parlament Europeu. Fets com que la Junta Electoral Central (JEC) haja expedientat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per emetre el documental ‘Un procés dins el procés’, un programa sobre les famílies dels presos polítics, és un atac més a la llibertat d’expressió. Com ho és igualment la prohibició de la JEC perquè els periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio pogueren utilitzar durant la campanya electoral, expressions com ‘presos polítics’ i ‘exiliats’. On és la llibertat d’expressió?

El 19 d’agost de 1931, a la  publicació Crisol, hi havia un article d’Azorín que conserva tota l’actualitat. José Martínez Ruiz, l’escriptor de Monòver, escrivia: ‘Cataluña tiene una vitalidad propia…es una nación’. I Azorín mostrava d’aquesta manera la relació entre Catalunya i Espanya: ‘Una historia de siete o más siglos y cuatro centurias de inquietud. De inquietud para Cataluña y de preocupación para el resto de España. No ha habido sosiego ni para Cataluña ni para el resto de España en ese largo período. Y es hora de que la inquietud y la preocupación terminen. Cataluña tiene derecho a vivir su vida. El resto de España debe, sin más dilación, hacer que Cataluña viva su vida’.

Segurament, el rei Felipe VI no deu haver llegit aquest article d’Azorín, tan assenyat. I per això en compte d’apostar pel respecte i perquè Catalunya siga ‘la que els catalans volen que sighi’, com ell mateix va dir, prefereix d’impedir als catalans l’exercici del dret de decidir, amb llibertat, el propi futur.

The post ‘Catalunya és la que els catalans volen que sigui’ appeared first on VilaWeb.