Com un record d’infantesa (Sembra Llibres, 2015) és un llibre sobre música, sobre la música d’Ovidi Montllor, però també la de Víctor Jara o la d’Obrint Pas. La música actua com a lligam, com a nexe d’unió entre el Xile dels primers anys setanta i el cop d’estat de Pinochet, i la València dels nostres dies.

Víctor, un jove xilè, dibuixant de còmics, decideix complir l’última voluntat del seu avi: que les seues cendres descansen a Alcoi, la seua ciutat natal. Aquest encàrrec i la voluntat per conèixer la terra dels seus avantpassats porta Víctor a València, on coneix Martina, una amiga d’infantesa de sa mare que emigrà des de Xile fugint de la repressió militar, i Samuel, un vell músic xilè que tocà amb Ovidi Montllor.

A partir dels records de Martina, el protagonista coneixerà uns pares als qui no va conèixer en vida, ja que Víctor quedà orfe de ben menut i va ser criat pels seus avis, i connectarà amb la història del seu país, però també amb la del país del seu avi.

A més d’un llibre sobre música, Com un record d’infantesa és per a mi un llibre de viatges, un viatge entre Santiago i València, entre Xile i Espanya, ple de versos d’Ovidi Montllor i Víctor Jara; però sobretot és un llibre que pretén fer memòria, recordar un temps passat i una història que, malauradament, sembla repetir-se a diferents llocs i diferents èpoques, però amb conseqüències i resultats semblants. Una memòria que cal recordar per a no repetir els errors del passat.

The post ‘Com un record d’infantesa’, de Feliu Ventura appeared first on VilaWeb.