Fins fa uns anys, aquest gènere estava destinat a un públic un poc més adult o més madur intel·lectualment, però ara s’està acostant als més menuts, els desperta l’interés, amb còmics que paguen molt la pena tant per la qualitat gràfica com pel contingut, valors, temàtiques, formats i diversitat.

Podem seguir gaudint de còmics clàssics com Tintin, Astèrix i Obèlix o Mortadelo y Filemon, però ara podem assaborir còmics especialment dissenyats per a infants, amb menys il·lustracions, menys text, continguts adaptats a cada edat, dirigits a eixe públic que s’inicia en la lectura.

Els còmics adaptats per a xiquets i xiquetes els permeten de dur una lectura més autònoma i senzilla, de manera que és més fàcil que “s’enganxen”, que vegen la seua autoestima reforçada i que troben una forma divertida de fruir de la lectura.

En els còmics s’aconsegueix una perfecta unió entre la il·lustració i el text a través de les vinyetes, que permeten de seguir el relat d’una forma contínua, i els “globus” que narren l’acció, pensaments o expressions dels protagonistes. Per als menuts resulta relativament fàcil de seguir la història. Com que predomina la imatge, se’ls facilita la comprensió lectora. El dinamisme que duen implícit els ajuda a millorar la imaginació i la capacitat per a resoldre problemes. Un altre punt a favor seu és que afavoreix l’expressió oral, escrita i artística dels xiquets i xiquetes, i els ajuda a desenvolupar la visió espacial i l’ús del color. A més, com qualsevol lectura, enriqueix el vocabulari.

De vegades, quan pensem en còmics ens vénen al cap històries d’aventures, misteri o humor, però ara mateix podem trobar-nos còmics que aborden temàtiques de divulgació científica com ara El teatre del cos humà, de Maris Wicks (Ed. Astronave). Aquest seria un còmic molt recomanable per a xiquets i xiquetes a partir de deu anys, molt interessant per entretindre’s i aprendre moltíssimes coses, fent que un tema tan dens resulte lúdic.

Una sèrie de còmics que tenen molt d’èxit entre la xicalla són els de la col·lecció de Bitmax & Co. Són uns animals que viuen al Bosc Blau i és allí on apareix Bitmax, un robot que el que més li agrada fer és ajudar els altres. Ell, junt amb la resta d’habitants del bosc, viuran un munt d’aventures. Contat d’una forma divertida amb humor intel·ligent, atrapa tant els xiquets com els pares que els acompanyen en la lectura. És una col·lecció interessant perquè no és una successió de gags, sinó que tenen l’estructura clàssica de presentació, nus i desenllaç. A més, estan escrits en lletra majúscula que tant agrada als lectors primerencs (ideal a partir de sis anys). També destacarem que és una sèrie llarga i que quan la comencen la volen continuar. La sèrie és de Jaume Copons i Liliana Fortuny (Ed. Combel).

Una altra sèrie molt recomanable per a primers lectors serien els còmics d’Ariol. Es tracta d’una col·lecció d’onze títols plena d’humor que s’endinsa en la vida quotidiana d’uns animals humanitzats. Cada llibre conte diverses històries. Ariol és el protagonista, un burret blau, tendre, somiador i amb sentit de l’humor, que viu moltes aventures juntament amb el seu amic Ramono, un porc que sempre l’acompanya. Els menuts es poden sentir identificats amb les històries pròximes a la vida quotidiana (amics, col·legi i família). Tot i que a primera vista semblen volums un poc gruixudets, els capítols es llegeixen molt de pressa. Això els fa perfectes per a xiquets que comencen a llegir o als que costa d’enganxar-se a la lectura. Tots els llibres transmeten optimisme i bons valors a través d’exemples quotidians però sense “moralina”. També són interessants perquè admeten diferents nivells de lectura, segons la maduresa del lector. Ideals per al lector d’entre sis i nou anys.

Els autors són Emmanuel Guibert i Marc Boutavant (Ed. Harper Kids).

Dav Pilkey, l’autor d’El capitan Calzoncillos, ha fet una col·lecció de còmics infantils molt divertits, on manté l’estil irònic i disbauxat que el caracteritza. Es tracta de Policàn, un bon policia, mig gos mig humà, però que de vegades no pot controlar els seus instints més canins. S’ha d’enfrontar a tota mena de malvats i esquivar tots els contratemps imaginables que aconseguirà resoldre amb les seues qualitats.

Lectures fàcils de seguir per a xiquets i xiquetes a partir de sis anys. La tipografia és lletra d’impremta. L’enquadernació amb tapes dures els fa molt resistents, i tot i que semblen llargs, en cada volum hi ha quatre capítols que fan que la lectura es puga organitzar de manera molt senzilla.

A partir de nou o deu anys recomanem els còmics de Raina Telgemeier: Coraje, Sonrie, Hermanas, Drama. Raina Telgemeier és una de les escriptores de novel·la gràfica amb més èxit de tot el món. Totes les seues obres tenen en comú que giren al voltant de la preadolescència.

Són històries que atrapen des de la primera pàgina i on els jovenets empatitzaran molt amb la protagonista.

De la mateixa autora trobem El club de las canguro, basada en les novel·les d’Ann M. Martin que va encetar la sèrie en 1986 i que va tindre molt d’èxit, amb més de 130 títols publicats. Els llibres han estat adaptats al cinema i també en plataformes com Netflix.

Tant en la sèrie d’El club de las canguro com els de Corage, Sonrie, etc utilitzen tipografia en majúscula, il·lustracions clares i senzilles però molt expressives.

Són molt més els còmics i novel·les gràfiques dels que podríem parlar, el llistat seria quasi infinit:

· El dia que Otto la Lia. Jay Linch. Molt divertit. Perfecte per a primers lectors, poc text, lletra dinàmica i una història genial.

· Benny y Penny en superprohibido. Una novel·la gràfica amb il·lustracions d’inspiració clàssica que agradarà tant als menuts com als adults que els acompanyen en la lectura.

· La cerca de la Colette. D’Isabelle Arsenault (l’autora de Jane el zorro y yo). Es tracta d’un còmic meravellós que forma part d’una sèrie; en cada títol parlen d’un nen del barri i juguen visualment amb el predomini d’un color, en aquest cas el groc. Molt, molt recomanable!

· Las Varamillas, de Camille Jourdy. Un altre còmic magnífic i molt recomanable, en el que la fantasia és protagonista. L’inici recorda Alicia al país de les meravelles, i uns altres elements et fan pensar en contes clàssics com La Ventafocs o Mi pequeño poni. Les il·lustracions naïfs fan pensar en una història dolça però que en realitat no ho és tant, pot resultar inquietant per moments. L’humor i l’absurd hi són protagonistes i els personatges resulten molt suggerents. El recomanem per a un públic més juvenil.

· Magalina i el bosc dels animals màgics o Els diaris de Cirera són més sèries de còmics que ens agraden i que recomanem als nostres usuaris i usuàries més joves.

Ja veieu que el ventall és molt ampli i les possibilitats de lectura, també. Podeu anar a la vostra biblioteca o la vostra llibreria i preguntar, investigar i triar aquell que més s’acoste als gustos dels vostres fills i filles.

The post Còmics per a xiquets: un gènere que els enganxa a la lectura appeared first on VilaWeb.