‘Connexions’, d’Elisabeth Stewart

Des de la Biblioteca de Benigànim sempre recomanem llibres infantils, però en aquesta ocasió us volem recomanar un llibre juvenil que ens ha sorprès i que considerem de lectura necessària, perquè ens remou la consciència i ens fa pensar en l’ús que fem dels telèfons mòbils i de les noves tecnologies en general.

Connexions ens presenta tres xiques joves, Fiona, Laiping i Sylvie, les quals comparteixen protagonisme amb el coltan, un mineral poc comú que s’utilitza en la fabricació dels telèfons mòbils i ordinadors; aquest és el punt de connexió entre les tres.

Fiona és una jove canadenca, de Vancouver, d’una família acomodada, que un dia, sense pensar-s’ho, envia un selfie comprometedor, podríem dir pujadet de to, a un amic. Aquest fet li genera una forta angoixa per si la imatge s’escampa per les xarxes socials, com passa en realitat.

Laiping és una jove xinesa que decideix abandonar el món rural per anar a la gran ciutat on espera trobar una vida millor. A la ciutat, amb l’ajuda d’una cosina, troba faena en una fàbrica, soldant components per als telèfons mòbils. Tarda poc a adonar-se que en aquella fàbrica, amb la que somiava, les condicions de treball inhumanes l’estan asfixiant. Allí passa hores i més hores muntant els telèfons mòbils, dormint poc i malament en un lloc on fins i tot hi ha xarxes a les finestres per evitar suïcidis. En un moment, la jove intentarà rebel·lar-se però veurà què passa amb els qui s’atreveixen a qüestionar les polítiques de l’empresa.

Finalment tenim Sylvie, que va fugir de la República Democràtica del Congo després que assassinaren son pare durant el conflicte pel control del coltan. Ara viu en un camp de refugiats a Tanzània, un lloc deplorable, on ha de cuidar els seus germans. Amb quinze anys ha de fer de mare de Pascal de nou anys i de Lucie de sis. Té un altre germà, Olivier, de catorze anys, però aquest és més difícil de controlar, desapareix del camp de refugiats durant dies, fent encàrrecs per a un perdonavides que s’està enriquint al mercat negre de l’or blau, com anomenen el coltan.

A través de la història de Fiona  podem reflexionar sobre la utilització de les noves tecnologies, el comportament dels joves (i de vegades no tan joves) a les xarxes socials, el perill que en representa l’abús, la necessària separació entre la vida quotidiana i la personalitat creada en les xarxes socials, tan allunyada, de vegades, de la vida real. A través de la història d’aquesta adolescent, representant del món occidental i desenvolupat, els nostres joves poden entendre els perills dels que els parlem els adults i que ells no acaben d’entendre.

D’altra banda, a través de les vivències de Laiping, coneixem la situació en què viuen milions de persones a les fàbriques en països com ara la Xina, on les condicions socials i laborals són inhumanes.

De la mà de Sylvie, veurem com és la vida als camps de refugiats. Ella viu en un d’aquests camps a Tanzània, després d’haver fugit de la guerra que hi ha al seu país, la República Democràtica del Congo; una guerra pel control de les mines de coltan, un mineral molt apreciat sobretot per a la fabricació de mòbils, pissarretes electròniques i ordinadors. En aquests llocs no hi ha infraestructures socials, els líders polítics són molt corruptes, i on dia a dia els assassinats i les violacions són completament habituals, la vida és molt difícil.

He llegit aquest llibre amb certa angoixa. Les situacions que viuen aquestes joves et porten a reflexionar sobre temes molt presents en l’actualitat, que creiem els molt allunyats del nostre dia a dia, o pensem que a nosaltres això no ens pot passar. I res més lluny d’aquest pensament; tots aquests conflictes els tenim més a prop del que pensem.

La situació viscuda per Fiona, la jove canadenca, pot passar-li a qualsevol dels nostres joves, i estaria bé que a partir de la lectura del llibre reflexionàrem junts sobre la qüestió.

Les condicions de vida de Laiping a la fàbrica xinesa, sense ser tan exagerades, segur que les viuen alguns treballadors d’empreses del nostre voltant, on els drets dels treballadors són vulnerats sense que els operaris gosen dir res per por de perdre la faena.

Finalment, la situació viscuda per Sylvie al camp de refugiats ens pot ajudar a entendre la desesperació de tants immigrants que cada dia intenten, i malauradament no ho aconsegueixen, arribar a la desitjada Europa, o esperen tindre una vida millor.

Un llibre ben escrit, molt encertat amb el tractament que fa dels drames viscuts per les tres joves, encara que en algun moment pot sobrar un cert grau de didactisme. Històries de supervivència i també de denúncia social. Als adolescents el enganxa des de l’inici, perquè és àgil i les tres històries tenen un rerefons inquietant i desconegut per a tot el públic però en particular per a ells.

Molt recomanable.

Espere que us agrade.