L’activitat apostòlica de D. Vicent Garrido va ser ben extensa: coadjutor, mestre espiritual dels jóvens universitaris, consiliari fundador de la Joventut Femenina Valenciana d’Acció Catòlica, formador de seminaristes, professor de filosofia i de teologia moral, impulsor d’associacions de capellans, agent del moviment litúrgic, promotor del laïcat (d’una manera especial de les dones), evangelitzador dels allunyats, professor de l’Institut Sant Vicent Ferrer de València, apòstol de les classes més humils i fundador de l’Institut Secular Obreres de la Creu. D. Vicent Garrido va ser, sobretot, com el definí D. Miguel Payà, “un gran mestre de vida espiritual”.

Nascut a Benaguasil el 12 de novembre de 1896, era el més menut dels set fills que tingueren Isidor Garrido i Empar Pastor. A 13 anys, el jove Vicent Garrido ingressà al Seminari de València. Doctor en Sagrada Escriptura, va ser ordenat prevere pel cardenal Reig a la catedral de València el 12 de juny de 1921, ara fa cent anys. Va ser coadjutor de les parròquies de Benimassot i Albaida, i el 1922 va ser nomenat superior del Col·legi Major “Beat Joan de Ribera” de Burjassot.

El 13 de juny de 1934 es constituí a València l’anomenada Societat Amor Cristià, embrió de què uns anys després seria l’Institut Secular Obreres de la Creu. Amb aquesta obra (una forma de vida consagrada en el món, aprovada en 1940 per l’arquebisbe de València amb el nom de Pia Unió Societat Amor Cristià), D. Vicent Garrido es va avançar a la Provida Mater Ecclesia de Pius XII. Aquesta Pia Unió creada per D. Vicent Garrido, va ser aprovada com a Institut Secular Obreres de la Creu, de dret diocesà, el 21 d’octubre de 1964, i posteriorment, el 12 de juny de 1971 (fa 50 anys), la Sagrada Congregació per a Religiosos i Instituts Seculars va declarar aquest Institut Secular de Dret Pontifici, atorgant-li el Decretum Laudis.

Influenciat per les santes Teresa de Jesús i Teresa de Lisieux, i pels sants Joan d’Àvila i Joan de la Creu, l’espiritualitat de D. Vicent Garrido va estar marcada també pels aires renovadors del moviment litúrgic que havien sorgit a les abadies benedictines europees. Per això la seua espiritualitat, com no podia ser d’una altra manera, va ser eminentment cristocèntrica.

D. Vicent Garrido, com diu el capellà Miguel Payà, va ser “un home silenciós, sempre disposat a escoltar, fi observador de la realitat”. Tot el seu pensament espiritual naixia  d’una convicció fonamental: tots estem cridats a la santedat en virtut del baptisme. I per això la seua preocupació va ser la descristianització de les classes més humils. L’objectiu de D. Vicent va ser proposar a tot el Poble de Déu l’ideal d’una autèntica vida cristiana. I per aconseguir això necessitava un mitjà. D’ací la fundació de l’Institut Secular Obreres de la Creu, un grup de dones que enmig del món i ben preparades intel·lectualment, l’ajudaren a fer realitat l’apostolat en el món obrer. Amb les primeres Obreres, D. Vicent Garrido oferia a l’Església la seua obra per tal d’afrontar els nous desafiaments de la societat, i així eixamplar el Regne de Déu. Per això la tasca evangelitzadora que les Obreres de la Creu portarien a terme es concretava en la dignificació del treball, la promoció cultural, el camp de la sanitat i la promoció de la dona.

En l’espiritualitat de D. Vicent, i per tant de les Obreres, hi ha, com ha dit D. Miguel Payà, tres nuclis essencials: en primer lloc viure amb Crist, en segon, identificar-se amb la seua Creu, i finalment, l’exemplaritat de Maria com a model del cristià.

D. Vicent va voler que l’obra que va fundar, present al si l’Església i en el món, tinguera quatre connotacions principals com destaca D. Miguel Payà: fidelitat a l’Església, treballar com a Església, ajudar a construir l’Església i, finalment, participar en la missió de l’Església. D’aquesta manera les Obreres de la Creu serien enmig de la societat com el rent que ajuda a fer créixer la massa.

Enmig de la descreença del món obrer, en els jóvens i en les dones i en un temps convuls, D. Vicent enfocà la seua activitat pastoral a portar Crist a aquells que el desconeixen. Com ha dit l’Obrera de la Creu Carmen Costa Ciscar, vice-postuladora de la causa de canonització de D. Vicent Garrido, aquest capellà va treballar “sense por al risc i en actitud permanent ‘d’eixida a les perifèries’”, com ara ens demana el papa Francesc, “on en aquell moment era necessari testimoniar i anunciar Crist”. Per això, com diu Carmen Costa, “de la seua sembra apostòlica germinà una nova forma de vida apostòlica, que l’Església definí després com a secularitat consagrada”.

Durant la Guerra Civil, D. Vicent va ser empresonat i després de ser posat en llibertat es va haver d’amagar a casa dels seus pares, d’on eixí amagat en un carro carregat de palla per a instal·lar-se a València, a un pis del carrer de Lluís Vives. I va ser en la clandestinitat on D. Vicent exercí el seu ministeri, celebrant l’Eucaristia i confessant i també, ajudat per les futures Obreres, arreplegant roba per als empresonats. Posteriorment va ser professor del Seminari de València i canonge penitencier de la catedral. D. Vicent Garrido es va morir a Montcada el 16 d’abril de 1975, i el 2016 el papa Francesc va reconèixer les “virtuts heroiques” del fundador de les Obreres de la Creu, per la qual cosa va ser declarat “Venerable”.

D. Vicent Garrido va ser un capellà discret, senzill i humil, prudent, ple de bondat i de tracte amable, que va viure amb passió el seu amor a Crist. Alhora, va ser un pare per a les Obreres, en les quals va creure i confiar, en un temps en què l’Església no donava cap paper important a les dones. Ell mateix escrivia: “Vaig voler sembrar, posant molt fondament en les ànimes la llavor de Déu. El meu pensament va ser treballar, fer Evangeli”. Eixe és el testament espiritual de D. Vicent Garrido, que les Obreres fan realitat amb la seua vida. I és que l’espiritualitat de D. Vicent, com ha dit Carmen Costa, “la imprimí en el seu Institut, amb l’única finalitat de transformar el món a través de la transformació de la persona, sabent que Déu sacia el cor humà i dóna sentit a la nostra vida”.

The post D. Vicent Garrido Pastor appeared first on VilaWeb.