Amb una formació cavalleresca i cortesana, Ignasi, valerós i magnànim, s’aficionà a les novel·les de cavalleria com Amadís i també a les poesies del Cançoner.

Com a soldat lluità contra els comuners de Castella i contra els francesos en la defensa del castell de Pamplona. I va ser en aquest setge que el 20 de maig de 1521 Ignasi va caure ferit. El cortesà malalt, durant la convalescència, com que no va trobar els llibres de cavalleria que tant li agradaven, començà a llegir vides de sants i la vida de Crist, que li va despertar el desig d’imitar les proeses d’aquells herois. Per això prengué la determinació de no servir més un rei temporal, sinó que es posà al servei del rei etern i universal que és Crist.

Amb aquest objectiu, a principi de 1522 Íñigo eixí de Loiola amb el propòsit de fer un pelegrinatge a Terra Santa. En passar per Montserrat vetlà les armes davant la imatge de la Mare de Déu de Montserrat la nit del 24 al 25 de març de 1522, i gràcies al contacte amb el P. Chanon, Ignasi va fer una confessió general. Del P. Chanon, el jove basc, que va deixar l’espasa de cavaller als peus de la imatge de la Mare de Déu, va rebre una série d’instruccions i consells espirituals. Per això a Montserrat va canviar el vestit de cavaller per la roba d’un pobre i se n’anà a Manresa, tot i que el P. Anselm Albareda, monjo de Montserrat, pensa que Ignasi passà unes setmanes en una cova de la muntanya fent vida de penitent abans d’anar-se’n a la capital del Bages, on, en una balma, a la vora del riu Cardener, va viure dedicat a l’oració i a la penitència i atenent també els malalts dels hospitals. A la cova on vivia començà a escriure unes meditacions, que més tard donarien lloc als Exercicis Espirituals, “el codi més savi i universal de la direcció espiritual d’ànimes”, com va dir el papa Pius XI.

L’any passat, a l’inici de l’Any Ignasià que acabarà el 31 de juliol, el papa Francesc ens exhortava a viure’l “com una experiència de conversió”, com la que va viure Ignasi, que passà de soldat a pelegrí. El papa ens recordava que “a Pamplona, fa 600 anys, tots els somnis mundans d’Ignasi, en un moment, es trencaren”. Perquè “la bala de canó que el va ferir canvià el curs de la seua vida”. Aquella bala va significar el fracàs d’Ignasi “en els somnis que ell tenia per a la seua vida. Però Déu tenia un somni més gran per a ell”. I és que, com deia el papa, “les coses aparentment petites, poden ser importants”.

Després del seu pas per Montserrat i Manresa, de retorn a Barcelona, Ignasi s’embarcà amb destinació a Roma i d’allí passà a Venècia i a Terra Santa.

Sabent la necessitat dels estudis per a la vida apostòlica, Ignasi estudià a Barcelona i a les universitats d’Alcalá de Henares i de Salamanca. El 1528 obtingué el grau de mestre a la Universitat de París, i amb els seus primers companys va fer el vot d’apostolat el 15 d’agost de 1534. Ignasi i els primers jesuïtes es van posar a disposició del papa per a evangelitzar el món. Va ser Pau III qui, el 1540, va aprovar la Companyia. Ignasi, a Roma, predicava, impartia exercicis espirituals i conferències, ensenyava el catecisme i fundava diversos patronats per a acollir malalts o pobres. Per tot això se’l va conéixer com l’apòstol de Roma. El 1551 va fundar el Col·legi Romà, que amb el temps esdevindria la Universitat Gregoriana, un centre acadèmic de gran importància en la formació eclesiàstica.

Ignasi va morir a Roma el 31 de juliol de 1556 i avui la Companyia de Jesús, amb milers de jesuïtes, es fa present en l’ensenyament, l’acció social i l’ajuda als més pobres i als malalts.

En aquest V centenari del pas de Sant Ignasi per Montserrat (i de la seua arribada a Manresa), fa 400 anys que el sant de Loiola va ser canonitzat, i amb el seu canvi de cavaller a pelegrí va ser proposat per l’Església com a model en el camí de la fe per a tots els cristians.

The post De cavaller a pelegrí appeared first on VilaWeb.