Dilluns, 6 de juliol de 2020

  • 'Alguns empresaris diuen que la taxa espantaria els turistes, però ciutats com Hamburg, Frankfurt o la mateixa París són exemples de tot el contrari. Només París acull cada any més de trenta milions de turistes.'

Josep Lluís Pascual i Soler
07.07.2020 - 10:28
Actualització: 07.07.2020 - 12:28
VilaWeb

Toni Mayor, el president de la patronal hostalera de la Costa Blanca, es va inventar amb la visita dels reis espanyols a la catedral del turisme valencià l’infrafinançament de les ciutats turístiques. Almenys això em pensava jo, però resulta que a l’estat espanyol hi havia ja en 2014 fins a 21 ciutats que rebien un 2,04% del que recapta l’estat en hidrocarburs i tabac. Dénia, Xàbia, Calp, Cullera o Sueca en són algunes, de les valencianes. Vull dir que s’estaven beneficiant d’un finançament extra que no ens arriba a la resta de mortals.

Des de diverses formacions polítiques s’ha proposat en distintes ocasions d’aplicar una taxa turística. A molts països europeus els ajuntaments i governs l’apliquen amb l’objectiu de comptar amb un fons destinat a mesures de promoció de les infraestructures i activitats turístiques, desenvolupament i preservació. És a dir conservació de patrimoni, obres de restauració, sostenibilitat, etc. En definitiva, la taxa turística és un impost que ha de revertir positivament en la ciutat que es visita.
Precisament Toni Mayor és un dels principals crítics a aquesta proposta; alguns empresaris diuen que la taxa espantaria els turistes, però ciutats com Hamburg, Frankfurt o la mateixa París són exemples de tot el contrari. Només París acull cada any més de trenta milions de turistes.

He deixat caure de passada el tema de la visita reial a Benidorm. No em negareu que la promoció turística per tot l’estat a càrrec de la monarquia no ha sigut de pandereta. No tinc paraules per a explicar el goig i la satisfacció que he sentit en veure’ls arribar cada dia a un indret diferent saludant amb la maneta.

A Ontinyent, l’ego municipal adobat per Ateval insisteix amb el clúster sanitari, al qual la conselleria nega l’àmbit local. Mentrestant, desenes d’empreses tèxtils valencianes esperen que Aitex acaben d’una vegada les analítiques que els permeten de certificar els seus productes, una tasca que el centre tecnològic va endarrerint cada setmana i que està provocant que algunes de les empreses no puguen competir en un mercat dominat per la immediatesa.

Finalment s’ha confirmat la dada de l’atur al País Valencià. La covid-19 ha fet també que arribem a una taxa del 25% en el primer semestre de 2020. El sector més castigat ha estat els dels serveis.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any