En la roda de premsa ha tingut un especial protagonisme la presència de la ministra Calviño, amb la presentació de tot un seguit de mesures econòmiques. Ha tornat a insistir en els préstecs ICO, però és una cosa que ningú no es creu ja. Les empreses asseguren que ho tenen difícil per a aconseguir-los. També ha parlat de la reducció de l’IVA de llibres, revistes i diaris digitals. Una de les mesures que trobe més interessants és la del suport a l’esport. El govern espanyol crearà una fundació per a finançar l’esport federatiu, olímpic i paralímpic.

Sobre l’ingrés mínim vital, han decidit que ‘mañana sol’, continuant amb la Revuelta en el Frenopático de Kortatu.

La penúltima barbaritat del coronavirus 2019 és la cotització en negatiu del barril de petroli. Per primera vegada en la història, el cru nord-americà WTI de referència per als mercats es va cotitzar en un valor negatiu, generant gran commoció en el mercat energètic. La caiguda reflecteix les dificultats que ha estat experimentant el negoci petrolier mundial a causa de l’excés de producció i la frenada de la demanda a conseqüència de la pandèmia. El preu de cotització de -35,22 dòlars/bidó no sé ni com llegir-ho.

Al Regne Unit cada vegada hi ha més veus que critiquen el seu govern per les equivocacions continuades. Diumenge The Sunday Times assegurava que en febrer estaven enviant mascaretes a la Xina, sense preparar-se per al que els podia passar a ells. L’article acusa el govern d’haver arribat tard al confinament. Segurament el president Johnson no es pensava mai que acabaria infectat fins i tot ell mateix.

La mesura estrella per a protegir-se de la Covid-19 és llavar-se les mans moltes vegades. Però us heu parat un moment a pensar quants milions de persones hi ha al món que no se les poden llavar ni una sola volta al dia. Segons dades de l’ONU i Unicef, 3.000 milions de persones al món no compten amb les condicions bàsiques necessàries en els seus habitatges per a complir amb la principal manera de prevenir el contagi del coronavirus 2019.

Fa dies que em guarde informacions d’un debat que vam tindre l’altre dia al xat que cada dia faig amb les meues germanes i germans. És sobre si el paper d’alumini s’ha d’utilitzar pel costat mate o pel costat que brilla. Ja els vaig explicar que el paper d’alumini és segur per les dues parts, que són iguals i la diferència d’aspecte s’origina durant el procés de producció. Així que el paper d’alumini es pot usar sense distinció per les dues cares sense cap risc. Ací us en propose fins a deu usos que no vos podíeu ni imaginar. Vos n’explique un: netegeu la planxa de planxar. Poseu un tros de paper d’alumini a la post afegint-li una mica de sal per damunt. A continuació, col·loqueu la planxa sobre del paper d’alumini repetint el moviment de planxar. Aquest procés deixarà la teua planxa com a nova.

Una altra cosa és que vulguem buscar una manera diferent d’embalatge més ecològica, amb productes reutilitzables. Segurament seríem més sostenibles si abandonàrem els costums d’usar i tirar.

PS. Després de tindre l’article acabat, veig que el govern espanyol ha canviat d’idea sobre el desconfinament dels xiquets. Deixem-ho per a demà.

The post Dimarts, 21 d’abril de 2020 appeared first on VilaWeb.