La veritat és que una cosa és imposar-la i l’altra és controlar-la, cosa evidentment impossible. Al Regne Unit estan furgant per a veure si fa servir la connexió Bluetooth dels mòbils per detectar la proximitat d’altres usuaris; i si una d’aquestes persones és positiu de Covid-19, automàticament s’enviarà una notificació als possibles afectats. Aquesta notificació no mostrarà qui és el contagiat per a mantenir l’anonimat dels pacients. Mare meua, crec que em compraré un Nokia 105 amb doble SIM.

El nombre d’infeccions i defuncions per coronavirus sembla que s’ha estabilitzat i la resta del País Valencià passarà dilluns a la fase 1. El que no sé és si encara es mantindrà la no mobilitat entre províncies.

Durant el confinament he començat un llibre de l’argentina Soledad Barruti. Él títol és Malcomidos: como la industria alimentaria argentina nos está matando, us el recomane. Posa en solfa l’imperi de les multinacionals de l’agricultura transgènica.
En un dels capítols, la propietària d’una granja gallines ponedores allotjades en bateria, explica a l’autora el perill que un pardal es cole dintre de la nau on hi ha les gallines. En l’entrevista es fan paleses la quantitat de malalties que una au silvestre pot transmetre, i que no ens imaginem quan les veiem volar pels nostres cels. M’ha fet pensar com el coronarivus ens ha arribat des d’una rata penada, i com la desforestació que la humanitat està provocant a les zones més boscoses farà que altres animals, sense buscar-ho, entren en contacte amb la humanitat i transmeten algun virus desconegut. I com algun pseudocientífic ens voldrà fer creure que s’ha creat en un laboratori.

Ahir la BBC publicava una informació sobre una recent investigació que revela un tipus d’anticòs que desenvolupen les llames que podria combatre de manera efectiva la infecció de la SARS-CoV-2, el tipus de coronavirus que causa la Covid-19. L’estudi s’està fent a un laboratori de Bèlgica.

La nostra filla menuda ens ha acompanyat hui al forn, i Àngel li ha deixat treure el cap per a veure com es coïen les tonyes i els rolls que estava fent a mitjan matí. En arribar a casa ens deia com de fascinada l’havia deixada la imatge, l’olor i el regust al forn, els sacs de farina, els pans i la massa. Ens parlava de com podria ser passar-se tota la nit sense dormir, fent pa i dolços al forn. Hi hem comprat farina de força i rent, i ella ha estat atenta a les instruccions del forner per a com podria fer la massa. Hui hem acabat berenant amb el pa fet a casa.

The post Divendres, 15 de maig de 2020 appeared first on VilaWeb.