Dorothy Day va nàixer a Brooklyn (llavors un municipi pròxim a Nova York) el 8 de novembre de 1897. Day pertanyia a una família episcopaliana de classe mitjana. Son pare, un home conservador que va ser periodista esportiu, i sa mare, que era mestressa, tingueren tres fills més i una altra filla. El 1916 la família es va traslladar a Chicago, on Dorothy descobrí una realitat de misèria i de conflictes.

Durant la seua adolescència, s’allunyà de l’Església perquè, com ella mateixa digué més tard, ‘no vaig veure mai ningú traure’s l’abric per a donar-lo a un pobre. No vaig veure mai ningú fer un dinar i convidar el cec i el paralític’. Per això Dorothy va ser atea fins als vint-i-tants anys. Membre del Partit Socialista d’Amèrica, es va convertir en una activista dels drets humans. Va tindre diverses parelles, sense casar-se, amb una de les quals va quedar embarassada i acabà avortant. Finalment es va cassar amb Foster Butterman de qui es va separar un any més tard.

Una crisi personal portà Dorothy a recobrar la fe, recordant que el profeta de Natzaret sempre s’havia fet càrrec dels pobres i dels exclosos. Això va fer que la seua vida canviara radicalment. En veure que als EUA l’Església catòlica era l’Església que acollia la classe obrera, els pobres i els immigrants, Day reconegué que aquell era el seu lloc. El 1926, embarassada de nou, aquesta vegada no va avortar i el 4 de març d’aquell any tingué la criatura, convertida en mare soltera. Dorothy va decidir de batejar la xiqueta amb el nom de Tamar Teresa, i batejar-se ella també, entrant així a formar part de l’Església catòlica. I és que Dorothy Day va reconéixer Jesús, present en els més pobres i marginats de la societat. Si abans de la seua conversió Dorothy havia viscut d’una manera que ella, anys després, considerà buida, ara com a cristiana anava descobrint el sentit de la vida com a deixebla de Jesús.  

La crisi social i econòmica de 1929, que va portar el caos econòmic als EUA amb milions de persones enfonsades en la pobresa i en l’atur, va motivar Dorothy Day a fundar el Moviment del Treballador Catòlic, una xarxa de més de dues mil llars i granges per a acollir els transeünts i els pobres de tota la geografia nord-americana. Així, donava una resposta eclesial a la situació tan difícil que vivia la societat dels EUA. I és que Day no va separar mai l’experiència de Déu del seu compromís polític i social per la justícia. Per això representà el cor i la consciència d’esquerres del catolicisme americà. A més, per a mantenir la seua llibertat, Day no acceptà mai subvencions per a la seua obra social.

El dia de la Immaculada de 1932, Dorothy participà en una marxa contra la fam (el flagell que assotava els Estats Units després del crac de 1929) organitzada pels comunistes. Dorothy entrà en la basílica nacional de Washington i demanà a la Mare de Déu un senyal concret per a lluitar pels valors socials. Quan arribà sa casa l’esperava Pierre Maurin, un francès que havia llegit els seus articles i que volia fundar un diari per als obrers, seguint l’ensenyament de l’Església i concretament l’encíclica Rerum Novarum del papa Lleó XIII. Així, el 1933, amb Maurin, Day va fundar el diari El Treballador Catòlic, un mitjà que denuncià les injustícies que naixen del capitalisme. D’aquesta manera, amb la seua veu, Day va alçar la bandera de la defensa dels pobres i dels exclosos en el país més ric del món. Unint els valors cristians i polítics, Dorothy Day donà menjar i acolliment a milers d’aturats que havien perdut la faena.   

Oblata benedictina des de 1955, Dorothy Day venerava els valors monàstics, com la comunitat, el treball, l’hospitalitat i la pau. 

Dorothy Day va ser empresonada diverses vegades per defensar el pacifisme i els drets dels més pobres de la societat. El moviment creat per ella encoratjà la ciutadania a la desobediència civil i, amb valentia, va denunciar la guerra del Vietnam. Dona feminista, va conèixer la presó ja el 1917 per haver participat en una manifestació defensant el dret de vot de les dones. I el 1959, quan tenia seixanta-dos anys, fou empresonada de nou per haver estat en una manifestació pacifista.

Es va morir després d’una vida de pobresa voluntària. Day va treballar per la justícia social, amb el seu compromís amb la vida i la lluita dels exclosos. El seu radical cristianisme i la seua coherència donaren sentit a la seua vida de lluita contra l’opressió de les minories i a favor de la pau. Dorothy Day és, encara hui, un referent per als qui apostem per la justícia i un exemple per als qui volem canviar la imatge de l’Església.   

No és gens estrany que el papa Francesc, el 24 de setembre de 2015, en el seu discurs al Congrés dels EUA, citara quatre americans com a models de vida: Abraham Lincoln, Martin Luther King, Thomas Merton i Dorothy Day, ja que aquests personatges històrics ‘apostaren amb el seu treball, abnegació i fins i tot amb la seua sang, per forjar un futur millor’. I és que Day, cristiana conseqüent i coherent amb la seua fe, va defensar els drets de les dones, dels marginats, dels pobres i dels exclosos, pel seu compromís com a deixebla de Jesús de Natzaret.

El 1996, el papa Joan Pau II va declarar Dorothy Day Serventa de Déu. I el març de  l’any 2000, l’arxidiòcesi de Nova York inicià el procés de canonització.

Dorothy Day representa el somni americà de justícia social. I és que la seua passió per la justícia i pels pobres estava inspirada en l’Evangeli.  

The post Dorothy Day, anarquista, pacifista i oblata benedictina appeared first on VilaWeb.