-El sector cultural és un dels més afectats per la pandèmia, tot plegat ha estat encara més complicat per a formacions com les vostres, en què participa molta gent. Com vos han afectat les restriccions sanitàries? Quina ha estat la nova deriva del projecte per tal d’adaptar-se a les circumstàncies?

-En realitat nosaltres seguim afectats, ja que la part cultural segueix oblidada. Fins abans de la pandèmia, la font d’ingressos del grup era participar en les desfilades a les festes populars, que ara per ara estan paralitzades. Respecte dels assajos, estiguérem molt de temps sense poder ajuntar-nos, així que ens veiem per reunions telemàtiques. I d’ací va nàixer la idea de començar a fer un disc, amb l’ajuda de Martin Lijalad com a productor. Aquest disc també amagava alguna sorpresa més de la que esperàvem, i és que el productor va viatjar fins a l’Estat espanyol des de l’Argentina. En aquest disc contem les nostres experiències en temps de pandèmia, el disc és l’excusa per a tindre el grup en actiu.

-És curiós que en un indret tan concret del País Valencià hi haja gent desenvolupant projectes que tenen a veure amb cultures tan llunyanes. Com vos heu nodrit de la cultura brasilera durant la vostra trajectòria?

-És cert que aquest estil de música és molt desconegut a la nostra terra i que no té res a veure amb els costums típics d’ací. Ens agrada remarcar que “la batucada” no sols és una formació que serveix per a fer renou a les manifestacions o una simple formació de tambors per a festes de moros i cristians. Les batucades són un moviment cultural molt ric i amb molts anys d’història, com ho és la xirimita i el tabal a la nostra terra. Per altra banda, les nostres fonts d’inspiració sempre han estat els grans grups d’aquest estil com Olodum, Ivete Sangalo, Timbalada, Carlinhos Brown, Cheiro de Amor, etc. També tenim presents més artistes internacionals com Bob Marley, The Cat Empire, Maná o Juan Luís Guerra.

La nostra formació ha participat en un munt de festivals per tota la península, i ens vam adonar que podíem mostrar i transmetre aquest moviment cultural a la resta d’albaidins, perquè entengueren les moltes possibilitats que ofereix aquesta formació. Vàrem crear el festival Requebrasil que celebrem cada any des d’aleshores. És un festival on ens ajuntem nombroses batucades de tot l’Estat espanyol per a gaudir dels tallers, exhibicions, concerts, cercaviles i la bona companyia. Al llarg dels anys hem portat grans mestres de blocos perquè tothom poguera gaudir i aprendre dels millors, com Gilmario Marques, Elton Jakson, Cara de Cobra, Memeu, etc. Aquestes han sigut visites molt enriquidores que, segurament, tots els membres de Baketà recordarem amb molta estima.

-De què parlen les vostres cançons? Les heu compostes de forma col·lectiva?

-Les cançons del nostre disc pretenen transmetre tot l’amor i respecte que nosaltres tenim cap aquest estil musical. (…) Hi ha cançons, com Nueva Estación i Trenes que sí cogimos, que parlen de la seu del grup, que és l’estació de tren d’Albaida. (…) D’altra banda, podem trobar cançons que ens recorden la complicada situació que moltíssimes -per no dir totes- associacions culturals hem hagut de passar amb la covid: el títol de Cristales rotos fa referència als vidres trencats d’un espill que volem vendre com si fora nou. Cantem també sobre les esperances d’amor i d’optimisme a través de cançons com La Moneda, amb una base del tradicional estil de “forro” i amb lletra de Raquel Barberà, i Fluye. Finalment, Volcán és potser la cançó més explosiva del disc, que parla del nostre festival, el Requebrasil (…).

Pel que fa a la composició, hem tingut la sort de poder comptar amb la figura de Martin Lijalad, qui ens ha conduït el projecte en tot moment. El procés creatiu de la música i les lletres va començar amb reunions entre Buenos Aires i Albaida, en què van participar, sobretot, Victor, Juanjo, Xali i Raquel.

-És clar que heu aprés molt de la cultura popular brasilera i llatina, però com heu integrat els sons valencians i la nostra cultura en les vostres composicions?

-Des d’un primer moment sabíem que les nostres arrels havien de quedar enregistrades al disc. Aquesta faena va ser conjunta amb el nostre productor Martín Lihalad. Martín és un músic i productor argentí que vam conèixer a partir de la seua banda Kafundó, una banda llatinoamericana que destaca per l’estil que nosaltres volíem per al disc. (…) La cultura brasilera és molt característica pels seus ritmes, tan canviants i poderosos. Tota aquesta riquesa ha anat prenent forma des d’un principi “na rua”, al carrer, com dirien ells. En aquest aspecte ens pareixem molt les dues cultures, perquè nosaltres també celebrem i toquem al carrer en un entorn d’amistat i companyonia. Podríem dir que la cultura de carrer ens uneix les dues parts, i d’aquesta manera les interaccions són més semblants. És en aquest moment quan nosaltres podem aportar influències de la música popular valenciana o almenys emprar-les.

-Pel que fa a la qüestió de gènere, les dones han estat relegades a alguns instruments i estils musicals concrets. En el vostre cas, però, teniu una formació molt paritària. Sempre ha estat així? En quin punt vos adoneu que falten dones al grup?

-Baketà no ha tingut sempre una formació paritària que incloguera per igual homes i dones. Quan vam començar a anar a encontres de batucades, vam veure que érem dels pocs grups amb una sola dona i que quasi tots eren mixtes. Aquesta visió més ampla ens en va fer adonar (…). Pel que fa a la qüestió dels instruments, al món de la batucada no hi ha cap distinció. Cadascú toca el que més li agrada i el que millor s’adapte a la seua personalitat. En aquest món, en general, la dona està molt integrada, tant que no trobem cap distinció.

-Allà va una pregunta per a les dones de Baketà: com vos sentíeu al principi formant part d’un espai, inicialment, tan masculinitzat? Com vos sentiu ara?

-És cert que Baketà sols estava format per homes, algunes dones van passar poc temps pel grup sense arribar a quedar-se. Jo [Raquel], com a primera integrant femenina del grup, puc dir i agrair que des del primer dia em vaig sentir molt acollida. A més, en cap moment vaig sentir eixa masculinització del grup; és a dir, no notava una distinció de gènere. En tot moment em vaig sentir cuidada, respectada i integrada dins d’aquesta gran família. Sí que vaig agrair l’arribada de més integrants femenines perquè em van donar eixa protecció i adhesió de la part femenina. I ara per ara, Baketà està format tant per homes com per dones, amb un ambient fantàstic.

-El disc ha estat finançat a través d’un crowdfunding quins avantatges tenen aquest tipus de plataformes per a projectes com el vostre?

-Sí, com que no podíem fer actuacions per la pandèmia, no teníem ingressos per a afrontar el projecte, i per tant hem necessitat aquesta ajuda per a dur-lo a terme. Som un grup d’amics que tenen aquesta passió i il·lusió, i si no hagués estat pel crowdfunding, no hauríem pogut realitzar-lo. Esperem que els fruits que ha donat aquesta iniciativa siguen positius per a totes aquelles persones que han fet possible el disc. Estem molt agraïts i ens considerem molt afortunats per la resposta rebuda.

-Ara que ja heu tret el disc, quins són els pròxims objectius a curt termini? Teniu algunes dates confirmades o encara haurem d’esperar per a sentir-lo en directe?

El primer pas és presentar el disc a casa nostra. Estem preparant un espectacle nou on inclourem els temes del disc. També pretenem programar concerts als diferents festivals d’aquest estil. Sempre ens ha costat molt poder arribar a formar part d’altres ambients més allunyats de les batucades. Ens agradaria aprofitar l’ocasió per a convidar els festivals a incloure la nostra música en les seues programacions i ajuntar-nos amb la resta d’estils musicals. Nosaltres també muntem bona festa!

Tenim un nou capítol per a escriure amb aquest nou trajecte que hem encetat i que esperem que ens porte moltes alegries i noves experiències.

Pell que fa a les dates, encara no podem confirmar-ne cap. Encara ens estem despertant d’aquesta situació horrible que ens ha plantejat la covid-19, però que de segur acabarà ben prompte per a deixar-nos veure-vos a tots i actuar de nou als festivals.

The post “Ecos de otro carnaval”, un disc compost entre la Vall d’Albaida i l’Argentina appeared first on VilaWeb.