L’assassinat del bisbe Angelelli va esdevenir el 4 d’agost de 1976, mentre viatjava en una camioneta des de Chamical a La Rioja. Aquell assassinat, del qual ara s’acusa l’ex-cap del Tercer Cos de l’exèrcit argentí, va ser camuflat pel govern de la dictadura com un accident de trànsit.

Angelelli, nascut a Còrdova el 17 de juliol de 1923, va ser ordenat prevere a Roma el 1949. De retorn a l’Argentina, treballà amb la Juventud Obrera Católica i la Juventud Universitaria Católica.

El 1961, el papa Joan XXIII el va nomenar bisbe auxiliar de Còrdova i com a tal va participar al Concili Vaticà II (1962-1965). La seua fidelitat a l’Evangeli i la renovació conciliar que el bisbe Angelelli portà al bisbat, eren com l’aigua fresca en un poble assedegat de la Bona Nova de Jesús.

Els seus gestos profètics, la seua proximitat als pobres i a la classe obrera, feien d’ell un bisbe pastor, amb ‘olor d’ovella’, i per això, sol·lícit pel poble que se li va confiar. Així per exemple, una vegada, convidat a beneir una comunitat religiosa en una pedrera de calç, va preferir compartir la taula dels obrers en compte de la dels amos. En una altra ocasió, en ser cridat a fer de mitjancer en un conflicte laboral, on els patrons pensaven que el bisbe es posaria de part seua, Angelelli els digué: ‘Si aquestes injustícies continuen, un dia, estarem junts al paretó: vostès per no haver practicat la justícia i nosaltres per no haver sabut defendre-la.’

El 1968, en ser nomenat bisbe de La Rioja, Angelelli deia: ‘Pregueu per mi perquè siga el bisbe de tothom, dels catòlics i dels no catòlics, dels qui creuen i dels qui no creuen. No vinc a ser servit sinó a servir. A servir tothom, sense diferències. Vull ser servidor dels pobres.’ I deia també: ‘Per a servir, cal tindre una oïda atenta a l’Evangeli i l’altra al poble.’

La seua denúncia profètica molestava les classes dominants, ja que el bisbe Angelelli deia: ‘Existeixen uns que no tenen veu, que són marginats i explotats, i uns altres que tenen privilegis i que exploten els germans. Això ho vol Déu? No!!.’

Quan l’any 1971 el govern va impedir la transmissió de la missa del Gall, el bisbe Enrique digué: ‘Aquesta nit la gent del camp no ha pogut seguir la missa. Potser l’han prohibida perquè tenen por de la missa i la creuen perillosa. Crist, tu eres perillós.’

El bisbe Enrique va promoure escoles rurals i cooperatives, i denuncià el narcotràfic, la prostitució, l’estafa i les condicions laborals d’algunes finques.

En ser detinguts els capellans Gill i Praolini el 1972, el bisbe Enrique va encapçalar una manifestació per reclamar l’alliberament dels dos sacerdots. També el 1973, ell, alguns capellans i els cristians compromesos, van ser agredits per un grup de terratinents.

Cal dir que davant la campanya de difamació contra el bisbe, Angelelli va rebre en tot moment el suport de Pau VI.

Quan el 24 de març de 1976 l’exèrcit argentí féu el colp d’estat, alguns demanen al bisbe que s’amagara. Però ell no ho va fer. El 4 de juliol assassinaren cinc religiosos, i el 18, dos capellans. El 4 d’agost següent, Angelelli va ser assassinat, tot i que el govern ho disfressà d’accident. Més tard, la carpeta que portava el bisbe Enrique es va veure al despatx del general Harguindeguy, ministre de Justícia.

Trenta anys després de l’assassinat del bisbe Angelelli, el 4 d’agost de 2006, el cardenal Bergoglio, l’actual papa Francesc, presidí l’Eucaristia en memòria del bisbe Enrique i dels assassinats per la dictadura argentina. El cardenal Jorge Mario Bergoglio parlava d’una ‘Església que es va anar fent sang en Wenceslao, Carlos, Daniel (assassinats abans que Angelelli) i que finalment es va fer sang en el seu pastor.’

El Vaticà finalment va donar via verda a la beatificació del bisbe Angelelli, i gràcies al papa Francesc, que va agilitzar els processos de beatificació dels bisbes Òscar Romero i Hélder Câmara, ara també ho ha fet amb el bisbe Angelelli, per tal que aquest 27 d’abril, siga reconegut el martiri d’aquest testimoni de Jesús i del Regne de Déu.

La veu lliure del bisbe Enrique Angelelli, ens remet a l’Evangeli i a una Església compromesa en la lluita per la justícia, la llibertat i la defensa dels Drets Humans. La seua veu i el seu testimoni, ressonen encara en el nostre món, com un crit a favor dels pobres i dels marginats i en contra dels opressors.

Els bisbes llatinoamericans, encara que amb excepcions, sempre han estat al costat del poble que sofreix. Óscar Romero. Pere Casaldàliga, Hérder Càmara… I també hui continuem defensant els qui són oprimits. Només uns exemples. Fa uns dies, el cardenal nicaragüenc Leopoldo Brenes veia la necessitat que el president de Nicaragua alliberara els presos polítics. El cardenal Brenes deia: ‘Seria un bon gest, alliberar els presos polítics en Setmana Santa’. I afegia encara: ‘És important que les persones privades de llibertat puguen retornar a les seues llars’.  També el bisbe auxiliar de Managua, Silvio Báez, compromès en la lluita per la justícia, declarava: ‘No es negocien les llibertats ni la dignitat, ni la vida de les persones”. Per això Báez, en deixar Nicaragua per anar a Roma, davant els perills que corria a causa dels qui el volien atacar, digué a l’aeroport abans d’agafar l’avió: ‘Visca Nicaragua lliure’.

Angelelli, Báez, Brenes, Romero, Casaldàliga o Càmara han estat, o són, bisbes compromesos amb la lluita per la justícia i per la llibertat.

The post El bisbe Enrique Angelelli i el compromís de l’episcopat llatinoamericà per la justícia appeared first on VilaWeb.