El ‘bisbe roig’, que defensà els immigrants fins i tot enfrontant-se a les lleis de repatriació, es va mantenir sempre al costat dels més desafavorits de la societat, convertint-se en la veu dels qui no en tenien.

En una entrevista el gener de 2011, el bisbe Gaillot deia a propòsit de la seua destitució per part de la Santa Seu: ‘Uns dies abans vaig ser cridat a comparèixer al Vaticà sense saber per què. En menys d’un dia es va decretar la meua expulsió de la diòcesi’. El bisbe Jacques explicà en aquesta entrevista el ‘procés’ que determinà la seua destitució de la diòcesi d’Évreux: ‘El cardenal Bernardin Gantin, prefecte de la Congregació dels bisbes, em va proposar que firmara la meua dimissió, i així se’m permetria tindre el títol honorífic de bisbe emèrit d’Évreux. No vaig firmar res. Aleshores em nomenaren bisbe de Partenia, [a l’actual Algèria] una diòcesi que no existeix des del segle V’. Com deia el bisbe Gaillot amb motiu del cessament, ‘no tinc proves concretes de per què em van destituir. Fonts fiables em contaren que el govern francès, en particular el ministre d’Interior d’aquell temps, Charles Pasqua, té alguna cosa a veure amb la decisió del Vaticà’. Per això el bisbe Gaillot afegia: ‘El Vaticà i el govern francès volgueren  aïllar-me’.

Una vegada destituït, Gaillot, nomenat bisbe el 1982, es va convertir en advocat de les causes perdudes, defenent els més pobres de la societat i enfrontant-se a la injustícia, que sempre trepitja els més vulnerables. Quan deixà la diòcesi d’Évreux, com que el bisbe Gaillot no tenia on allotjar-se (com va reconèixer ell mateix), ‘em vaig instal·lar durant un any en un edifici recuperat per famílies sense llar i estrangers sense documents, a París. Després em va acollir la comunitat de Missioners Espiritans’.

L’octubre de 2001, el bisbe dels pobres defensà l’obertura de fronteres i la solidaritat amb els estrangers. Gaillot deia: ‘Abans de pertànyer a un país o a una cultura, som habitants del planeta. Abans de ser del Nord o del Sud, som ciutadans del món’. Sol·lícit amb els que més sofrien, l’octubre de l’any 2000 la policia li impedí que entrara a una església d’Almeria, on feia dotze dies que 59 immigrants estaven en vaga de fam. Uns anys abans, el 1991, durant la guerra del Golf Pèrsic, Gaillot condemnà el bloqueig contra l’Irac. I el 1987, a Sud-àfrica, el ‘bisbe roig’ es va manifestar contra l’Apartheid, una actitud tan antievangèlica. El bisbe Gaillot defensava una Església ‘que ha de canviar, modernitzar-se’. Amb valentia profètica, de la mateixa manera que parla i actua el papa Francesc, el bisbe Jacques Gaillot deia també: ‘El comerç d’armes és un veritable atemptat contra els drets humans. El que més m’inquieta és el desequilibri entre el Nord i el Sud, la violència institucional, els xiquets que es moren de fam’.

Ara que s’han complit 25 anys de la destitució del bisbe Jacques Gaillot, val la pena recordar que l’Abbé Pierre definí la destitució del ‘bisbe roig’ com ‘un error dels que està plena la història de l’Església’. I el bisbe Jean Vilnet, de Lilla, digué també a propòsit de la destitució de Gaillot per part del Vaticà: ‘La decisió és d’una gravetat extrema. Els pobres, els marginats, els exclosos i els buscadors d’esperança, se sentien compresos, sostinguts i reconeguts’. Fins i tot el cardenal arquebisbe de París, Jean-Marie Lustigier, expressa ‘dolor i sorpresa’ per la decisió del Vaticà que destituí.

Val la pena destacar que el setembre de 2015, vint anys després de la destitució, el papa Francesc rebé el bisbe Gaillot, que digué de Bergoglio que era ‘un home molt lliure’. Al ‘bisbe roig’ se’l coneix sobretot pel seu llibre més conegut: ‘Una Església que no serveix, no serveix per a res’.

Vint-i-cinc anys després de la destitució del bisbe Gaillot, ara amb la primavera del papa Francesc, és necessari recordar un home lliure, germà dels més pobres i bisbe de les perifèries.

The post El ‘bisbe roig’ Jacques Gaillot appeared first on VilaWeb.