A l’homilia de comiat, amb un llenguatge senzill, proper i entenedor, el bisbe Josep (que hauria estat un gran arquebisbe de València) va donar gràcies a Déu pel ‘temps que hem conviscut i compartit’ amb els cristians d’aquesta diòcesi, reconeixent que ‘tot allò de bo que rebem a la vida, ens ve de Déu’.

El seu comiat va coincidir amb el dia que, fa catorze anys, es va fer públic el seu nomenament de bisbe de Huelva, on va fer l’entrada el 23 de setembre de 2006. Al llarg d’aquests anys, com digué el bisbe Josep, ‘m’he sentit molt acollit’, pel fet que ell mateix s’ha fet molt pròxim a aquests cristians andalusos, compartint ‘les tradicions d’aquesta diòcesi’.

En el comiat, el bisbe Josep va voler donar les gràcies a tots els qui l’han ajudat en aquests anys de servei episcopal, perquè així, com va dir ell mateix, ha pogut ‘ser mans i peus per arribar a tants llocs, per servir els més pobres i necessitats de la nostra societat’. En la seua homilia, el bisbe Josep Vilaplana va dir que en una diòcesi, ‘l’important no és el bisbe, l’important és Jesucrist, el Bon Pastor’, ja que ‘el bisbe passa, però Jesucrist es queda en les comunitats’. Per això els bisbes no poden ser els amos de l’Església diocesana, sinó que han de ser ‘els humils servidors’ del Regne. El bisbe Josep va convidar els cristians del bisbat de Huelva a ‘créixer, ja que els canvis ens ajuden a créixer en Jesucrist’. Per això animà a acollir el nou bisbe perquè ‘ve en nom del Senyor’, i a col·laborar amb ell, per a acompanyar-lo en la seua missió i ajudar-lo en la tasca que el papa li ha encomanat.

El bisbe Josep, que torne a dir, hauria estat un gran arquebisbe de València, va nàixer a Benimarfull (a la comarca del Comtat) el 5 de desembre de 1944. Va estudiar al Seminari de València i fou ordenat prevere el 25 de maig de 1972. Posteriorment amplià els estudis a la Universitat Gregoriana de Roma i serví les comunitats cristianes de Gandia, Penàguila, Benifallim, Alcoletja i Alcoi. Va ser també rector del Seminari Menor de Xàtiva i va ser ordenat bisbe (auxiliar de València) el 27 de desembre de 1984. El 1991 va ser nomenat bisbe de Santander i el 2004, de Huelva, on el passat 5 de desembre va presentar la dimissió per haver fet 75 anys. Va ser el 15 de juny passat quan el papa acceptà la renúncia com bisbe.

Com han dit els capellans de Huelva, que el coneixen bé, el bisbe és un home de cor noble, senzill, incardinat en les tradicions de la diòcesi. Ha estat exemple de senzillesa evangèlica en les terres a les quals s’ha entregat en cos i ànima, ja que, tant a València (com a bisbe auxiliar), com també a Santander i a Huelva, ha treballat per a fer realitat una Església plena de vitalitat, evangelitzadora i servidora dels pobres. I és que el bisbe Josep porta en el seu cor l’alegria de la fe que caracteritza els deixebles de Jesús.

Llàstima que en compte de Huelva, el bisbe Josep no haguera estat nomenat arquebisbe de València, ja que amb la seua sensibilitat i senzillesa (a més de ser valencianoparlant) hauria estat un gran pastor per a la nostra arxidiòcesi.

Amant de les tradicions valencianes, conserve unes fotos precioses (de 1986) del bisbe Vilaplana jugant a pilota valenciana a Xirivella que em va enviar un bon amic de Benicolet. El bisbe ha fet una bona partida en el trinquet que és l’Església, donant-se ell mateix i ‘jugant’ a llargues, amb una mirada esperançada i plena de fe.

No sé si després de la renúncia el bisbe Josep decidirà de tornar a la seua diòcesi d’origen per a residir entre nosaltres (a Benimarfull?) o bé es quedarà a Huelva. En qualsevol cas, allò on siga sempre farà el bé, ja que sempre serà un testimoni valent de l’Evangeli.

Que el Senyor vesse sobre ell les seues benediccions i li atorgue una llarga vida, perquè, ara com a bisbe emèrit, podrà continuar sembrant esperança, alegria i pau allà on continue servint l’Evangeli.

The post El bisbe Josep Vilaplana appeared first on VilaWeb.