En l’acte de lliurament, el president de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, Carles Armengol, va fer referència a una pregària que el 1892 va redactar un grup de jóvens en què es demanava la independència de Catalunya. Com que aquesta pregària seria difícil que obtinguera les llicències eclesiàstiques, com recordà Carles Armengol, va ser a partir d’ella que el bisbe Torras i Bages va compondre la ‘Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat’. De fet, va ser aquest bisbe qui va fundar la Lliga el 1899.

L’assagista i filòleg Ramon Pla, membre del jurat, glossà l’obra premiada i defensà la llengua ‘com a vincle d’identitat dels pobles’ que no volen morir. Com digué Ramon Pla, l’objectiu d’aquest premi ‘és fer visible la producció de textos religiosos en la nostra cultura’. Per això destacà ‘el valor, l’estil net i atractiu’ del llibre del bisbe Taltavull.

El guardó, molt bell, dissenyat pel Dr. Pere Navalles, fa referència a la impremta que portà a Montserrat l’abat Marcet.

El bisbe Taltavull, que va recollir el premi de mans de la Sra. Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, digué que les reflexions, aplegades en aquest llibre, les ha fetes ‘pensant que un llibre és un mitjà de comunicació’ que posa ‘les persones en relació’. El bisbe Sebastià digué també que quan escriu pensa en aquelles paraules del papa Francesc, perquè els textos siguen ‘un ressò de la Paraula de Déu i, alhora, del poble’. Amb els seus escrits, el bisbe vol ser com ‘el portaveu de què Déu vol dir al poble i del que el poble vol dir a Déu’. El llibre Brots de vida, és un text que naix de l’actitud atenta del bisbe a la realitat de cada dia, per a ‘escriure coses que veus, que sents, que descobreixes entre la gent’.

La consellera Vilallonga va cloure l’acte i destacà ‘la joia preciosa’ que és el guardó creat pel Dr. Pere Navalles, va recordar La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, una entitat ‘més que centenària’. També va fer memòria del sacerdot Modest Prats, professor de la Universitat de Girona. I a més recordà també l’Institut d’Estudis Catalans, fundat el 1907 i la seua Secció Filològica, de 1911, que va tindre com a ‘pilars fonamentals, el món clàssic i el cristianisme’, que com digué la consellera Vilallonga representen ‘allò que ens ha fet com a poble’: l’hel·lenisme i la Bíblia.

La Sra. Mariàngela Vilallonga ressaltà la importància del llibre guardonat, ja que aplega ‘un conjunt de reflexions amb mirada esperançada’. Per això remarcà l’interès d’aquesta obra guanyadora del I Premi Abat Marcet i la necessitat ‘de reflexions com aquestes’, que són ‘missatges d’esperança’.

Com digué la consellera de Cultura, ‘la llengua és l’ànima d’un país’ i per això sense ‘ens desfem’, ja que ‘en el llenguatge vivim, ens movem i som’ i ‘creem realitat’. La consellera clogué l’acte de concessió del I Premi Abat Marcet al bisbe Sebastià Taltavull afirmant que ‘la llengua pròpia ens fa ser als humans allò que som’.

The post El bisbe Sebastià Taltavull, premi Abat Marcet appeared first on VilaWeb.