El corpus d’Ontinyent, present en l’exposició “Espill de festa” del Museu Valencià d’Etnologia

  • La mostra aborda la iconografia que ha configurat una de les principals tradicions valencianes

VilaWeb
Redacció / EP
24.07.2022 - 18:34

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, acull fins al 13 de novembre l’exposició temporal Espill de festa. El Corpus que acosta la tradicional celebració als seus rituals i la seua significació social i col·lectiva amb una anàlisi al llarg de sis segles a la ciutat de València.

La mostra, que compta amb elements cedits per l’Ajuntament d’Ontinyent, deixa “tot el protagonisme” als fons i fa un recorregut pels ‘Elements de la Festa’ i per la seua transformació i “gradual laïcització”. A més, posa l’accent en la “irradiació” que va tenir la festivitat, “mirall a imitar” a escala local.

L’exposició “acosta el visitant al Corpus”, una festa col·lectiva que se celebra a València, on es coneix com a ‘festa grossa’, i que està “carregada de rituals simbòlics que es reprodueixen any rere any”. Amb aquest projecte, L’ETNO presenta a la societat una mostra de la seua col·lecció d’indumentària procedent de Casa Insa, entitat que durant més d’un segle va proporcionar vestits i accessoris per a la festa del Corpus.

Al llarg de la seua història, la processó del Corpus va ser “una de les més destacades expressions de la religiositat popular”, gràcies a les novetats i invencions que “reflectien el luxe i la modernitat del moment”. Aquesta celebració “va brollar com a mirall” per a la resta de ciutats i viles importants del Regne.

La participació i socialització dels ciutadans mitjançant elements lúdics, religiosos, socials i culturals de la desfilada afirmava els valors confessionals i polítics de l’elit de la ciutat, alhora que els conjugava en una imatge que mostrava la societat terrenal i la celestial.

Les dues jerarquies es legitimaven “irradiant la imatge d’una societat perfecta”. Durant més de sis segles, la processó del Corpus ha viscut “tota classe de vicissituds fins als nostres dies”. A hores d’ara, continua amb “la recuperació i revaloració del seguici popular” amb bèsties, personatges bíblics, balls, músiques i danses rituals, que mostren els reflexos de l’antiga i tradicional festa.

Escenes “senzilles” i materials

L’exposició ha estat produïda per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, i està comissariada per la conservadora de L’ETNO, Pilar Payá, i per l’investigador d’indumentària Xavier Rausell. El disseny correspon al museògraf Aureli Domènech, que ha dissenyat l’exposició amb dos criteris. D’una banda, una voluntat de creació d’escenes “senzilles, sense ornaments”, en deixar “tot el protagonisme” als fons, entenent que els mateixos objectes exposats tenen “prou força ornamental i estètica per a presentar-se de manera única i individual”.

El segon amb materials i estructures provinents d’altres exposicions i pensant en l’ús posterior dels de nova creació. També s’ha considerat el reciclatge de materials plàstics per a convertir-los en bosses.

L’exposició està precedida per un espai introductori en el qual es projecta un documental sobre el Corpus i l’expansió cap a altres festes del País Valencià. La mostra està composta per més de 150 peces entre les quals destaca la maça cerimonial del Servei de Protocol de l’Ajuntament de València, banderes dels gremis de sabaters i sastres, el vestit de Moma del segle XIX, l’àguila de Morella, dues custòdies del segle XVIII i del segle XX i un llibre de registre de lliurament de vestits per al Corpus de Casa Insa.

Els fons exposats provenen de la Col·lecció Insa de L’ETNO i de diverses institucions públiques i privades. A més de l’Ajuntament d’Ontinyent, n’hi ha del Museu Històric Municipal de l’Ajuntament de València, l’Ajuntament de Morella, la Reial Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats, la parròquia de l’Asumpció de la Mare de Déu de Carcaixent, la Diputació València, la parròquia dels Sants Joans de València i la Confraria de Sant Vicent Ferrer de la Canyada.

Entre els col·laboradors que hi han participat hi ha l’especialista en cultura popular Fermín Pardo, el director del Museu del Corpus-Casa de les Roques, Gil Manuel Hernández, la historiadora de l’art Oreto Trescolí, el delegat diocesà de BBCC i Patrimoni Artístic, Jaime Sancho, i especialistes provinents de la Universitat de València com Rafael Narbona, Antonio Ariño i Amadeo Serra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes