D’ençà que l’executiu espanyol ha anunciat la nova mesura, les xarxes s’han omplert de dubtes arran d’un seguit d’informacions confuses, que s’havien emès fins ara, sobre els casos en què és permès de sortir per a la canalla. El cap de setmana proppassat, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va dir, dubitatiu, en conferència de premsa, que creia que els nens ja podien sortir en certs casos. Per a ‘comprar el pa o qualsevol cosa que siga necessària de fer’, va dir.

Per a tal afirmació, es basava en una modificació del decret de l’estat d’alarma aprovada el 18 de març, quatre dies més tard que el text original, en què es recollia que totes les activitats essencials que permetien eixir de casa s’havien de fer individualment, ‘llevat que s’acompanye persones amb discapacitat, menors [o] gent gran’. La clàusula i les declaracions de Simón han dut polseguera perquè hi ha qui ha interpretat que els nens podien eixir d’ençà d’aleshores sota l’empara d’aquesta modificació.

Tot i que la redacció és ambigua, sembla que l’explicació és la següent. Fins ara, els nens no podien acompanyar els adults a cobrir necessitats que els adults pogueren cobrir ells tots sols, sinó que els nens podien eixir en cas que hagueren de cobrir una necessitat que no pogueren fer sols, de manera que necessitaren l’acompanyament d’un adult, com ara anar al metge. La mesura que s’ha aprovat ara funciona a la inversa: els nens poden acompanyar els adults en activitats essencials encara que els adults les puguen fer individualment.