Davant aquestes declaracions, tan plenes de sentit comú, de seguida, el president Quim Torra allargà la mà al president Puig per fer possible una trobada entre els dos presidents, a València o a Barcelona.

Però només 24 hores més tard, el president Puig va deixar en el congelador les relacions (que el Sr. Ximo Puig era partidari de normalitzar) amb el Sr. Quim Torra i va rebutjar l’oferta del president de Catalunya per reunir-se a València o a Barcelona.

I és que de seguida que la líder del PP valencià va conèixer l’oferta de diàleg del president Puig al president Torra, la Sra. Bonig va tirar la cavalleria i l’artilleria al damunt del president valencià, acusant el Sr. Puig de ‘catalanista’, cosa ben poc original en l’argumentari del PP valencià i a més del tot falsa, la qual cosa fa pensar que la Sra. Bonig no coneix el Sr. Puig.

La Sra. Bonig és molt jove i per això no va poder acusar de catalanista el president Adolfo Suárez, quan el 1977 va propiciar el diàleg amb el president Tarradellas, que es trobava a l’exili (com ara el president Puigdemont i altres consellers del seu govern) i va fer possible la restauració de la Generalitat de Catalunya, tot i que el Sr. Suárez havia jurat els Principios Fundamentales del Movimiento.

El president Puig (amb la por al cos) pensa que si renuncia a establir i a normalitzar les relacions amb el Sr. Torra i així fer possible un diàleg fluid amb Catalunya (que per altra banda hauria de ser la cosa més normal entre dos espais que comparteixen la llengua, la cultura i l’economia) no serà acusat de catalanista i fins i tot pot pescar vots del PP. Però el Sr. Puig no coneix el PP valencià, que ara i adés traurà el fantasma catalanista (com ha fet tantes vegades) per espantar el president Puig i coaccionar-lo perquè no faça el que han de fer els polítics: dialogar i entendre’s els uns amb els altres.

Segurament per això al País Valencià encara no tenim l’oportunitat de poder veure TV3, malgrat les promeses (i mentides) de la reciprocitat entre les cadenes autonòmiques. I la culpa no la té el president Torra, sinó el mateix president Ximo Puig i els seus amics ministres del PSOE, que contínuament (com abans amb els ministres del PP) posen totes les dificultats hagudes i per haver perquè els valencians no puguem sintonitzat TV3.

Clar que amb una consellera com la Sra. Gabriela Bravo que menysprea el valencià per prioritzar, segons diu, els coneixements mèdics, però que no menysprea el castellà (ja que s’exigeix per ocupar una plaça com a metge) el ‘diàleg’ del president Puig i la seua aposta per la nostra llengua queda en paraules, però no en obres. O sí: fitxant com a assessora l’exdiputada de Ciutadans que deia que parlar valencià era per a ‘aldeanos’ i que ‘el valenciano es entrañable pero poco útil para buscar empleo’. El Sr. Puig no deu recordar les perles que li dedicà la Sra. Punset en el debat d’investidura (vídeo), on Ciutadans votà en contra.

On queda el govern del Botànic en la defensa de la nostra llengua i de la llibertat d’expressió? Crec que amb aquestes renúncies i amb aquestes claudicacions, massa freqüents, els valencians ens hem adonat que no tenim un govern del Botànic sinó un govern del Bonsai.

Aquest és el diàleg del Sr. Puig.

The post El ‘diàleg’ del president Ximo  Puig appeared first on VilaWeb.