El congrés, sota la presidència d’honor del ministre valencià José Luis Villar Palasí, va estar presidit pel professor Julián San Valero, tot i que l’ànima d’aquell esdeveniment va ser el professor Emili Giralt, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València, ajudat pels professors Sebastià Garcia Martínez, Alfons Cucó Giner i Lluís Garcia Ballester. El congrés el van organitzar els departaments d’història de les facultats de Filosofia i Lletres, Dret, Medicina i Ciències Econòmiques de la Universitat de València.

La idea de celebrar aquell congrés va nàixer dos anys abans, durant la celebració del III Congrés d’Història de la Medicina, celebrat a València l’abril de 1969.

A més de les conferències i les prop de 400 comunicacions que s’hi van presentar, el congrés també va comptar amb diversos actes culturals, com un concert de música valenciana dels segles XV-XVIII, a l’església del Real Col·legi Seminari de Corpus Christi de València, la representació escènica (pel grup de teatre La Cazuela d’Alcoi) del Tirant lo Blanc en una versió de M. Aurèlia Capmany, i una representació extraordinària del Misteri d’Elx a la basílica de Santa Maria de la capital del Baix Vinalopó. A més de les sessions científiques, el congrés tingué exposicions fotogràfiques, documentals, pictòriques i bibliogràfiques, i la projecció de 43 curtmetratges valencians.

Entre els ponents del congrés (d’un gran nivell intel·lectual), cal destacar, entre més, les ponències de Vicent Peset (“Un assaig sobre Maians 1699-1781”), Miquel Batllori (“València i Catalunya al segle XVIII”), Rafael Aracil (“Fonts documentals d’Alcoi, segles XVIII, XIX i XX”), Jesús Huguet (“Inventari de l’Arxiu Municipal d’Alberic”), Agustí Ventura (“La premsa local de Xàtiva a començaments del segle XX”), Miquel Tarradell (“Les ciutats romanes del País Valencià, base de l’actual estructura urbana”), Germà Colon (“Uns paisatges de la Crònica de Jaume I a la llum del text dels Furs”), Manuel Sanchis Guarner (“Les raons de la discrepància entre Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer”), Josep Vicent Bevià (“Entorn de la formació humanística”), Trinitat Simó (“La renovació de l’arquitectura valenciana 1850-1910”), Joan Reglà (“València i els moriscos de Granada”), Jaume Pérez Muntaner (“Els fets d’Alcoi de 1909 i la guerra del Marroc”), Joan Francesc Mira (“Evolució demogràfica i transformacions socioeconòmiques a l’Alt Maestrat i els ports de Morella durant el segle XX”), Alfons Cucó (“Sobre els orígens del blasquisme”), Ricard Blasco (“Els avalots del 1865 a València”), Pere M. Orts (“Regalisme al segle XVI”), Ricard Pérez Casado (“Mortalitats catastròfiques”) o Ernest Lluch (“La pràctica econòmica de la Il·lustració”).

Dels quatre volums de les actes d’aquest congrés, el primer volum (publicat el 1973) inclou la crònica del congrés, els participants, les conferències i les comunicacions sobre fonts documentals. El segon volum (1981) conté les comunicacions referents a la Prehistòria, Edat Antiga i Mitjana. El volum tres (1976) aplega els treballs  relacionats amb l’Edat Moderna i finalment el quart volum (1974) tracta de l’Edat Contemporània.

És curiós que en ple franquisme es poguera organitzar aquest congrés que, desgraciadament, després de cinquanta anys no ha tingut continuïtat amb un segon congrés. I això que l’Assemblea General del congrés, celebrada el 17 d’abril, acordà crear una Comissió Permanent de Congressos d’Història del País Valencià, que no es va constituir mai.

Tant de bo ben aviat, cinquanta anys després d’aquell històric I Congrés d’Història del País Valencià, se’n puga celebrar un altre.

The post El I Congrés d’Història del País Valencià appeared first on VilaWeb.