El document comença afirmant el paper d’unes dones creients, que viuen amb passió ‘el seguiment de Jesús de Natzaret en grups, parròquies, organitzacions, moviments eclesials i congregacions’. El text afirma el compromís d’aquestes dones ‘amb la causa de Jesús’, alhora que manifesta la seua lluita ‘per la renovació de l’Església i la transformació social, des de la perspectiva de les dones’.

Les teòlogues espanyoles manifesten també ‘la profunda discriminació de l’Església’ que pateixen i per això diuen que ‘ha arribat l’hora de dir prou’. En aquest document exposen el seu cansament per ‘les incoherències i autoritarisme’ de la jerarquia de l’Església i denuncien ‘les múltiples formes d’injustícia i invisibilització’ que pateixen. El document també afirma que ‘la institució està quedant al marge de les conquestes socials en igualtat i corresponsabilitat’ i per això ‘està cometent un error’.

El manifest denuncia el clericalisme i la ‘violència exercida sobre dones, religioses i laiques’. Igualment, denuncia també ‘la covardia per a abordar canvis en l’organització de l’Església’, així com ‘el tancament davant un canvi imprescindible: l’accés al diaconat i al presbiterat femení, per a atendre les comunitats cristianes’. Com afirma aquest document, ‘la institució (és a dir, l’Església), arracona, menysprea i silencia les dones que la sostenen’ i així mateix que ‘l’hegemonia masculina es legitima i es perpetua, sense cap autocrítica’.

Les teòlogues espanyoles es proposen de fer visible el seu treball ‘incansable i gratuït’, ja que les dones cristianes són ‘la gran majoria en el voluntariat, les celebracions religioses, la catequesi, la pastoral, l’acció social amb les persones més pobres, en l’ensenyament, en la vida religiosa’. Com afirma el document, ‘som les mans i el cor de l’Església, però se’ns nega la paraula, tindre veu i vot, com s’ha vist, una vegada més, en el Sínode de l’Amazònia’. Les teòlogues espanyoles denuncien la seua discriminació al si de l’Església, ja que ‘habitualment només se’ns ofereixen tasques que alleugen el treball dels hòmens, i mantenen ells la responsabilitat final’.

Aquest document critica la ‘mentalitat patriarcal i feudal, amb una teologia caduca’, davant ‘la desproporció entre què donem a l’Església i què en rebem’. Per això, reivindiquen una ‘Església sinodal que reconega la plena capacitat de ministeri de les dones’. D’ací que reclamen valorar ‘la teologia feminista com a motor de canvi’ al si de l’Església. A més, el document demana que s’elimine ‘el llenguatge patriarcal i sexista en les homilies, textos litúrgics i document’.

Aquestes teòlogues es proposen de continuar treballant ‘perquè l’Església dialogue amb els moviments d’alliberament de les dones i reconega la diversitat de famílies, identitats i orientacions sexuals’. L’associació vol, a més, que ‘l’Església denuncie el model econòmic neoliberal, que explota la terra, fomenta la feminització de la pobresa i afavoreix l’explotació laboral i sexual de les dones’.

Les teòlogues reivindiquen, perquè se senten seguidores dels testimonis de Maria de Natzaret, de Maria Magdalena, de Marta i Maria, Hildegarda de Bingen, Clara d’Assís i Teresa de Jesús. Per això el papa Francesc, en la recent Exhortació Estimada Amazònia, reconeix la importància de les dones perquè són elles qui sostenen l’Església, i sense les quals cauria a terra (núm. 101).

Davant aquest document, la jerarquia de l’Església pot ignorar-lo o bé desqualificar-lo, o pel contrari, tindre’l en compte, estudiar-lo, per tal d’escoltar i dialogar amb aquestes dones fidels a l’Evangeli, que volen una Església que, com a mare, tinga una mirada feminista, i que com Jesús, escolte el clam dels marginats, com ho són hui les dones.

The post El manifest de les dones d’Església appeared first on VilaWeb.