I és que la pilota, com la va viure el Genovés i com deia mon pare, “és per a mi una passió!”. En una entrevista al diari Levante-EMV el 2011, recordava que “ja des de menut, amb el meu iaio Paco, veia les partides que es jugaven a Paiporta. I des d’aleshores (puc dir des d’aleshores, Sr. Rus o per dir-ho sóc un gilipollas), que la Pilota m’ha acompanyat sempre: Pelayo, Bellreguard, Oliva, Tavernes de la Valldigna on de poc no vaig perdre un ull! (amb una pilota llançada pel Genovés II que li trencà les ulleres i així evità perdre la vista), Alzira, Guadassuar, Carlet…”.

I continuava: “De la Pilota els grans: El Genovés, el Nel de Murla, Juliet d’Alginet, Quart, Rovellet, Ciscar, Mezquita, Fredi, Ribes, Batiste… I ara Genovés II, Álvaro, Oltra, Sarasol, Tato, Agustí, Grau, Canana, Javi, Pedrito, Raül II, Nacho, Fageca…”

Més optimista que anys enrere, en una entrevista que li va fer l’amic David Pagès per al Diari de Girona el 2010, mon pare deia que “la Pilota Valenciana, de què sóc molt aficionat, jo creia que duraria només dues generacions perquè estava prou malament. Però ara ha fet una reviscolada i crec que estan eixint nous jugadors que podran fer que dure”. I aquesta reviscolada només va ser possible gràcies a la força i a l’empenta del Genovés, l’ídol que mon pare admirava per la noblesa i alhora la humilitat que Paco Cabanes mostrava al trinquet. Perquè va ser el Genovés qui posà la pilota valenciana en el lloc més alt de l’esport valencià.

L’admiració mútua entre mon pare i el Genovés es va fer visible en la XXV Trobada d’Escoles en Valencià, celebrada a Manuel el 25 d’abril de 2010. El Genovés va voler unir-se a l’homenatge que la Trobada va dedicar a mon pare (pel seu centenari de naixement), amb un gran goig per a ell, pel fet de tindre al costat el “cavaller de la Pilota”. El millor jugador de tots els temps.

A l’entrevista que l’amic Ramon Trullenque li va fer el 2007, mon pare descrivia així els millors pilotaris que ell va conèixer: “Quart era un home molt educat, d’un tracte exquisit amb els companys, el públic i els adversaris”. I del pilotari d’Alginet deia: “A Juliet pareixia que la pilota el buscava a ell”. I de Guara: “Era més bona persona que alt, i ho era molt”. I continuava mon pare, amb admiració: “Però per a mi, el millor jugador, indiscutible, ha sigut el Genovés”.

A la crònica que va escriure Paco Cerdà el 31 d’octubre de 2010 al diari Levante-EMV, amb motiu del premi Importante que el diari va atorgar a mon pare, aquest periodista (autor del llibre: La revolució va de bo!), recordava que mon pare, després de veure la partida, en un primer moment dictava les cròniques de pilota per telèfon; després jo mateix, els dilluns, portava el text (que mon pare havia mecanografiat amb una Olivetti) a la redacció del diari, al carrer de Libreros de València, al costat mateix d’on jo vaig viure els primers anys d’universitat; i més tard, ja enviava les cròniques al diari Levante “Impressions d’un aficionat” per fax.

Mon pare deia que “el futur de la pilota va lligat a la presa de consciència nacional”. I crec que el Genovés ha estat una figura clau per redescobrir la pilota com a signe d’identitat dels valencians.

En aquell homenatge que el diari dedicà a mon pare amb motiu dels seus cent anys, l’octubre de 2010, l’amic Bernat Clari deia que Bausset “demostra fidelitat a la terra, als nostres símbols i a la nostra llengua, el senyal d’identitat més preuat”. Crec que aquestes paraules també defineixen molt bé el Genovés. Bernat Clari digué que mon pare, en les seues cròniques i en els seus articles utilitzava “un llenguatge clar, concís i directe”, perquè era un home “honest, honrat i bona persona, a més de coherent”.

Crec que el Genovés també ha mostrat als triquets un joc “clar, concís i directe”, ja que ha estat un pilotari “honest, honrat i bona persona, a més de coherent”.

Per això estic segur que el bon Déu ja haurà acollit amb els braços oberts el Genovés, un home que portava la passió de la pilota a les venes, com mon pare. Estic segur que al cel, el Genovés, Juliet i mon pare, ja deuen haver ensenyat a jugat a pilota als àngels i als sants. I no m’estranyaria que algun dia arribara la crònica de mon pare sobre la partida entre àngels i sants. O entre els àngels i els sants contra el Genovés, Juliet i mon pare. Tot i que com m’ha comentat l’amic Gabriel Garcia Frasquet, “amb eixe trio: Bausset, Juliet i el Genovés, es guanyen totes les partides”.

Els jugadors jóvens i tots els aficionats a la pilota, com també els xiquets, que des de les escoles comencen a conèixer i a practicar el noble i bonic joc del trinquet, estarem agraïts al Genovés per sempre més, per la seua manera de jugar, per la seua noblesa en el joc, pel seu esperit de superació i per la seua gran humilitat. I també pel seu valencianisme militant, en parlar sempre en valencià i en defensar públicament l’ús de la nostra llengua en una campanya d’Acció Cultural del País Valencià.

Tots recordarem el Genovés, un cavaller de la pilota i un home de paraula. I per això enguany l’Ajuntament de València hauria d’atorgar al Genovés la Medalla d’Or.

Gràcies Paco, per les vesprades que tant ens has fet gaudir als aficionats al món de la pilota amb les teues insuperables partides. Tots els qui sentim la passió per la pilota valenciana et recordarem per sempre, perquè no te n’has anat del tot i per això continues viu en el nostre record més íntim i agraït.

The post El millor jugador, indiscutible, ha sigut el Genovés appeared first on VilaWeb.